Tot dependrà de com bufi el vent, de si a favor o en contra, en aquestes properes jornades. Serà clau per determinar si aquest Girona té possibilitats o no de lluitar per jugar la promoció d'ascens, o si per contra s'haurà de conformar amb lligar la permanència el més aviat possible i sense cap mena de patiment tot pensant ja en la propera temporada. Temps per davant n'hi ha, però de marge de maniobra si els objectius són ambiciosos, ben poc. No pot fallar gaire més l'equip i una assegurança de vida que li pot donar ales és el seu rendiment a l'estadi. La diferència entre actuar com a local o fer-ho vestit de visitant s'ha reduït de manera dràstica tenint en compte que degut a la pandèmia no hi ha públic a les graderies, però els de Francisco no tenen un estadi tan apamat com ho és Montilivi i fins ara aquest factor no l'han aprofitat gaire. Serà important no fallar massa a fora, però sobretot que els punts deixin de volar quan s'actuï a casa. Un exemple a seguir, i no pas gens llunyà en la línia temporal, és el del ruix final de l'últim curs, quan l'excel·lent rendiment a camp propi va ajudar, i no pas poc, a escalar alguna posició per acabar atrapant la promoció.
Ni de bon tros el Girona és ara mateix el millor local de la categoria. En aquesta particular classificació es troba en el tretzè lloc, ben allunyat de la part capdavantera, amb uns guarismes que necessiten millorar. Només ha sumat 18 punts dels 36 que hi ha disputat. És a dir, que han volat la meitat dels punts jugats fins al moment. En són un grapat per un conjunt que, a priori, vol estar a la part alta tot pugnant per fites importants. És cert que a l'estadi hi ha guanyat més partits (5) dels que no pas ha perdut (4), però ja hi dobla les derrotes de tota la temporada passada, quan els números a casa van ser extraordinaris. Llavors, tot i que a fora era una calamitat, a l'estadi l'equip se'n sortia. I de quina manera. Segon millor local de tota la Lliga, amb 41 punts d'un total de 63 i un boníssim balanç de 14 victòries, 5 empats i només dues patacades. Un bon mirall per veure-s'hi reflectit en aquests mesos que resten de competició.
Des d'ara i fins que s'acabi el curs, el Girona encara haurà de disputar nou partits a Montilivi. Els propers adversaris a camp propi, de tota mena i amb objectius ben diferents: Castelló, Almeria, Lugo, Albacete, Ponferradina, Saragossa, Tenerife, Sporting i Alcorcón. N'hi ha més de la part mitja-baixa de la classificació que no pas rivals directes o candidats a l'ascens. Una bona oportunitat perquè els punts, per fi, es quedin a casa. L'any passat, el rendiment en els últims nou partits a l'estadi pel que fa a la Lliga regular va ser molt positiu. Amb Pep Lluís Martí a la banqueta, primer, i ja després Francisco Rodríguez, d'aquests duels com a local el Girona en va guanyar fins a sis i en va empatar tres. Cap derrota. 21 punts de 27. Números que van servir per escalar alguna posició i acabar disputant una promoció que, curiosament, s'acabaria escapant a l'estadi amb una desfeta contra l'Elx a tocar del descompte.
Si un any enrere a Montilivi l'equip es mostrava intractable i a fora era un autèntic desastre, aquesta temporada el balanç s'ha equilibrat una mica, tot i que els resultats són més favorables quan s'actua com a forani que no pas com a local. És ara el Girona el vuitè millor visitant. A domicili ha sumat 16 punts (només dos menys dels que ha atrapat a casa) gràcies a cinc empats i quatre victòries. Més de les que va aconseguir en tot el curs passat, sense comptar els duels del play-off.
Els números del Castelló
Diumenge, primera oportunitat perquè els números a Montilivi cotitzin de nou a l'alça. El Girona rep el Castelló, actualment el cuer de la categoria i a quatre punts de la permanència. Però no només això, sinó que també és el pitjor visitant de tota la Segona Divisió A. Lluny de Castalia només ha sumat set punts de 36 possibles. Únicament ha aconseguit una victòria. Va ser a la primera jornada, al Toralín, el passat mes de setembre (1-2).
