El Girona competeix fins al final i ho fa cada jornada, també planta cara contra qualsevol adversari de la categoria i tant pot estar a prop de guanyar com de perdre en la majoria dels partits que ha disputat fins ara en el que portem de temporada. Si es juga a un sol partit hi ha molt poca diferència entre els equips on els últims classificats poden guanyar els capdavanters. La constància durant el matx ha de servir per aconseguir tres punts de la mateixa forma que la continuïtat de les victòries ha de servir per poder encadenar una bona ratxa de resultats positius. Tot i que en 90 minuts la igualtat predomina està clar que com més jornades passen equips com ho són el Mallorca, Espanyol i també Almeria estan competint a un nivell més elevat que no pas la resta. El Leganés, amb el revulsiu que ha suposat el retorn a la banqueta d'Asier Garitano, també tindrà opcions però les places d'ascens directe ja estan impossibles per a un Girona que ha de cercar el punt d'inflexió que el permeti avançar posicions a la taula classificatòria.
Irregulars durant el partit. Dissabte passat a l'estadi d'Anduva de Miranda vam poder veure un clar exemple del que li passa a l'equip al llarg de 90 minuts. Tot i anar a remolc d'un 2-0 degut a uns primers vint minuts intensos dels locals el Girona va dominar en algunes fases del joc entrant en el partit gràcies al gol d'Enric Franquesa. L'empat va servir per millorar el ritme a la zona de creació en alguns moments i recuperar sensacions d'equip. A falta de consistència es va tornar a caure a l'encaixar el tercer però es va refer a la part final. Els blanc-i-vermells van aixecar-se de nou. Abans de fer els dos gols definitius, Stuani ja va gaudir d'un parell d'ocasions, una la va enviar al pal i l'altra va sortir just per sobre del travesser. L'equip no es va rendir i al final va sortir d'Anduva amb un punt que el manté a poca distància del Mirandés. Com ens té acostumats el Girona va competir, va fallar en la fase defensiva mostrant-se feble però va aconseguir 3 gols fora de casa, gols importants però que no van servir per guanyar.
Irregulars en el campionat. De Montilivi s'han escapat massa punts ja que cinc victòries de dotze partits jugats significa un bagatge negatiu per a un equip que vol estar a la part alta. Consolidar-se com a local ha de servir per sumar victòries sobre el terreny de joc on es juga la meitat del campionat. A la primera volta l'equip va encadenar en una ocasió una ratxa de tres victòries consecutives que va enllaçar posteriorment en una dinàmica on es van fer tres punts de dotze. Una victòria en els darrers set partits de lliga és molt poc per un conjunt que pot treure millor rendiment. Centrant-se només en el proper partit el Girona ha de retrobar-se en la dinàmica positiva de resultats ja que per apropar-se als millors haurà d'encadenar varies victòries i reduir la distància a menys de dos partits de diferència.
Recuperant el gol. Stuani va marcar de nou, ho va fer per partida doble i la seva aportació va servir per tornar a sumar punts com a visitant. Els davanters viuen del gol i la majoria d'ells necessiten marcar per guanyar confiança. Quan un davanter no marca cada partit que passa es capfica més a mesura que va perdent l'olfacte golejador. Mamadou Sylla va començar a un nivell molt alt i ara s'ha encallat. A mesura que avança la lliga també s'acosta el tram més decisiu i els gols de Stuani, la recció de Sylla i l'aportació de Nahuel Bustos, que encara no ha marcat, seran factors necessaris per buscar la millora. També cal ser més efectiu en l'estratègia ofensiva, no hi ha manera de superar l'adversari en les jugades de pilota aturada on les rematades dels futbolistes que dominen el joc aeri és bàsica en l'aportació golejadora. Enguany encara s'han d'estrenar com a golejadors els centrals Santi Bueno o el recuperat Juanpe, mentre Bernardo en porta un al igual que Samu Sáiz i Yoel Bárcenas.
Els propers partits marcaran el camí. Després de superar un tram de calendari atapeït i davant adversaris de la part alta els de Francisco jugaran tres dels propers quatre partits com a locals. En un mes visitaran Montilivi el Castelló, l'Almeria i el Lugo mentre que l'única sortida serà a Fuenlabrada. Fer-se fort com a local és un dels objectius dels gironins ja que és necessari encadenar una bona dinàmica de resultats que apropin a l'equip a la sisena posició de la taula classificatòria. No és moment de quedar-se en zona de ningú, manquen molts punts en joc i actualment el Girona està nou punts per sobre de les posicions de descens però un pèl allunyat de les places de promoció que estan a set. S'espera la reacció continuada. La remuntada a Miranda serveix per guanyar confiança i perquè els jugadors creguin en les seves possibilitats, tant de bo la reacció no sigui d'un sol partit i tingui continuïtat en el que falta de campionat.
