Amb 24 anys acabats de fer ja acumula mig centenar de partits a Segona A. Viu el millor moment de la seva carrera?

Espero que encara hagi d'arribar. Soc jove i considero que soc un privilegiat per ser on soc. Espero que en el futur pugui arribar més amunt. Ara em toca aprofitar el moment i recuperar la forma que tenia abans d'agafar la covid fa unes setmanes.

De Figueres a Tarragona encara juvenil, on va coincidir amb el seu germà i Roger Brugué.

Sí. A mi em va signar l'Emilio Viqueira i l'any següent van arribar en David Comamala i en Roger. En David (ara a l'àrea esportiva de l'Oviedo) ha estat important a la meva carrera. Amb en Roger som grans amics.

L'afició del Girona potser coneix més el seu germà, Gerard (Lugo). És gaire diferent vostè futbolísticament?

Com el meu germà, soc un jugador físicament molt fort, potent i que puja la banda. Sí que és veritat que ell ofensivament és més bo que jo, però considero que potser soc una mica millor defensivament. Per això faig de lateral i ell al final ha acabat d'extrem. Em considero un jugador de molt de recorregut i, potser físicament, no vull dir la paraula superior, sí que se'm veu més fort.

I amb el seu pare, Albert, s'hi assembla? Ha vist vídeos seus?

He vist algun vídeo, sí. Pel que ens han explicat, era molt fort també però no en el sentit de potència ni d'anar-se'n per velocitat, sinó més aviat de dur. Repartia força. Era un altre futbol.

Després de mig any al Mestalla, el Fuenlabrada li ha obert les portes de Segona A. Com li van les coses?

El canvi de Tarragona per València em va anar bé per agafar confiança i demostrar-me que podia jugar a Segona A i així va ser. Ara estic molt content al Fuenlabrada. Em va costar ser titular perquè l'altre lateral és veterà i capità (Iribas). Vaig aconseguir-ho i ho estava jugant molt ja fos per la dreta o per l'esquerra fins que vaig agafar la covid i em vaig perdre tres partits. Vaig reaparèixer fa quinze dies.

L'any passat l'equip va estar fins l'últim partit lluitant pel play-off. Quin és l'objectiu real del Fuenlabrada?

No ens en posem cap. Primer volem arribar als 50 punts i si hi ha temps de mirar a dalt, millor. Els pròxims partits seran claus per saber-ho. Si guanyem el Girona podrem mirar amunt.

I el Girona, el veu lluitant pel play-off fins al final? O no és prou fiable?

Per noms sí. Stuani, Samu, Monchu... Tenen jugadors per ser-hi, però no n'hi ha prou amb noms. Per entrar al play-off cal una regularitat que fins ara no ha tingut. Hi és a temps si agafa una bona ratxa de victòries.

Vostè no ha jugat mai al Girona. Li serà especial enfrontar-s'hi?

No hi he jugat mai, però no em vaig perdre cap partit del meu germà quan era al juvenil. Un cop vaig rebre una oferta pel filial, a 1a Catalana, però el que em van oferir era per no pensar-s'ho gaire. Molts dels meus amics són de Girona i del Girona. Soc de Figueres però Girona també és casa meva i em fa il·lusió jugar-hi.

A Montilivi també hi anava de petit?

Sí, molts cops! A l'època de Jose Martínez, Kiko Ratón... Després quan el meu pare era al Barça anava força cops amb ell a la llotja a veure partits.

Com s'explica que gent com vostè, el seu germà, Chavarría, Nahuel Arroyo o Brugui, que ho fan bé a 2a A o en punters de 2a B, no siguin al Girona?

Primer, això diu molt de la bona feina que es fa als planters de Figueres, Peralada, Girona i altres. Llavors, el Girona prèn les seves decisions. Si no li interessen aquests jugadors, ens hem de buscar altres equips. Qualsevol d'aquests que diu, si tingués una oferta del Girona, encara que fos econòmicament un xic pitjor que la d'un altre equip, segurament aniria al Girona. Almenys és el meu cas.