Superlliga no és la competició europea que va néixer dilluns passat i va morir dimecres. Superlliga és la que es presenta en aquesta recta final de campionat a la Segona Divisió A, sobretot si parlem de la lluita per les places de promoció.
La passada jornada, per exemple, el Girona FC que golejava divendres el Saragossa veia com l'endemà l'Sporting perdia a casa en el duel asturià contra l'Oviedo; i com diumenge el Rayo no passava de l'empat al camp del Logronyès. I per si fos poc, el dilluns, Leganés i Ponferradina també firmaven taules. Resultat de tot plegat, cinc equips en un mocador per dues places de play-off.
A aquesta particular Superlliga li quedaven, amb la que es tancarà avui, set jornades. I la cosa no sembla que hagi canviat gaire. O una mica sí. De moment, divendres l'Sporting no va passar de l'empat al camp del Saragossa; dissabte la Ponferradina sí va guanyar a casa contra el Lugo; mentre que com ja és sabut el Girona FC ahir va treure una victòria brutal d'Oviedo, tot esperant el que passava a la tarda amb el Leganés i, sobretot, pendent del que pugui fer avui el Rayo Vallecano a casa, contra un clar aspirant al descens com és l'Albacete. I a partir d'aquí, a fer números i càbales i tornar a mirar el calendari de tots plegats per la següent jornada.
Vaja, tots els ingredients necessaris per pensar que això sí és una Superlliga, per molt que no l'apadrini el president del Reial Madrid. Per cert, una diferència clara amb la perdigonada europea de Florentino és que els que renunciïn a aquesta lluita ho faran des de dins del camp, no des dels despatxos.
Però aquesta renúncia no sembla entrar en els plans de les aspiracions del Girona FC, sinó tot el contrari; ja que els gironins es presenten a la recta final de la Lliga com l'equip en millor dinàmica, si és que això pot servir d'alguna cosa. Sis partits per endavant, divuits punts per disputar-se, cinc equips en la lluita i un poder per somiar guanyat a pols... s'admeten apostes.
