Si exceptuem un parell o tres de partits, com a molt quatre, el futbol que està fent el Girona FC aquesta temporada és molt poc enlluernador. Però a diferència del que havia passat en els dos primers terços de campionat, quan l'equip no jugava bé i perdia, ara ha canviat la dinàmica i es pot dir que tot i no jugar bé es guanya.

Situats aquí, sobretot avui que l'equip ha dormit en places de promoció, la gran pregunta seria si amb aquest futbol n'hi haurà prou per acabar consolidant aquestes posicions i, si en cas de fer-ho, amb aquest joc n'hi ha prou per aspirar a pujar. Hi haurà versions de tota mena en les respostes, però el cert és que el passat més recent ens dona la resposta.

Només cal veure l'Elx de la temporada passada. Un equip que no havia estat precisament modèlic en el seu futbol i que en els quatre partits de promoció va treure tot el fruit que tenia a la plantilla, sense necessitat d'enlluernar ningú.

Per tant, i tenint en compte tot això, ara que restaran només cinc partits pel final, l'objectiu hauria de ser apostar més que mai pel resultadisme. És igual quin joc es faci, sempre que es marqui un gol més que el rival, perquè és l'únic camí cap a la glòria.

Però passi el que passi en aquests cinc partits, i en els quatre posteriors si arriben, hi ha una cosa en la qual el Girona FC ja hi ha guanyat, per obra de la necessitat, però també de la valentia del seu tècnic. És deixar consolidades peces de futur.

Arnau va encadenar ahir el seu setè partit de titular, deixant Bernardo a la banqueta; Terrats i Kébé també han demostrat que poden jugar sense problemes com ja han fet en una desena de partits el primer i en una vintena, malgrat no de titular, el segon. De Santi Bueno ja ens hem oblidat que ha estat tot just el seu primer any efectiu a l'elit i potser per les interrupcions viscudes, tampoc es valora prou que Valery és un jugador d'una projecció magnífica. Vaja, peces de futur pel Girona FC s'estigui on s'estigui la temporada que ve