Si fa quatre temporades es va celebrar durant dies a Girona un històric ascens a la Primera Divisió no va ser perquè l'equip fes un ruix final de temporada espectacular, sinó perquè posant la velocitat de creuer en el moment oportú va agafar un coixí suficient de punts que li va anar de meravella quan més tard va anar perdent pistonada en les darreres jornades del campionat. De finals d'octubre a mitjan març, la trajectòria va ser estratosfèrica. De 18 partits, en va guanyar 14, a part d'aconseguir un parell d'empats. Només va perdre dos partits en quatre mesos i mig, als camps de l'Alcorcón (2-1) i l'Elx (1-0), totes dues patinades per la mínima. Durant aquest trajecte, que el va dur a sumar 44 punts de 54 possibles, l'equip llavors dirigit per Pablo Machín va ser capaç d'enllaçar quatre victòries. Una cosa que podria semblar fàcil però que no ho és gens ni mica, la va repetir fins a tres vegades en aquest mateix període de temps. D'una tacada, va despatxar l'UCAM (0-1), Lugo (3-1), Osca (1-2) i Llevant (2-1); després també el Nàstic (4-2), Saragossa (0-2), Còrdova (2-0) i Sevilla Atlètic (2-0); per fer novament tres quarts del mateix amb Mallorca (1-0), Mirandés (0-2), Getafe (5-1) i Reus (1-2). Des d'aquell triomf al Baix Camp, un 12 de març de 2017, el Girona havia sigut incapaç de guanyar quatre partits seguits. Fins ahir.

Han hagut de passar més de quatre anys per tornar a viure una inèrcia similar. No tan bèstia com aquella del curs de l'ascens perquè és just en el tram decisiu quan l'equip s'ha entonat. Però sí pel que fa a les quatre jornades seguides cantant bingo. Just després de perdre a Vallecas i tot al contrari de llançar els braços, els de Francisco s'han mantingut fidels al paper d'aquests dos últims mesos i s'han sobreposat a les adversitats. Han despatxat sense pausa el Saragossa (3-0), l'Oviedo (0-1), el Tenerife (1-0) i també el Logronyès (1-4).

Resultats que confirmen l'excels moment del col·lectiu, embalat cap a un play-off que semblava impossible fa unes setmanes, però que ara és ben a l'abast, tot i que s'haurà de lligar en els quatre partits que resten. Si el Girona ha arribat fins aquí i d'aquesta manera, és gràcies a una ratxa que l'ha convertit en el segon millor equip de tota la Segona Divisió A d'aquests deu últims partits. En aquest tram del curs ha sigut capaç de sumar 23 punts dels darrers 30. No només ha guanyat aquests quatre partits més recents, sinó que també s'ha imposat al Ponferradina (3-1), Albacete (2-1) i Las Palmas (1-2), a banda d'empatar al camp del Sabadell (2-2) i de fer el mateix a casa amb el Lugo (1-1). Dilluns vinent, contra l'Sporting, oportunitat perquè en siguin cinc. El precedent més recent s'ha de buscar una dècada enrere.

Amb la golejada d'ahir al camp del Logronyès, en el que va de segona volta l'equip ha aconseguit ja 31 punts superant els 30 de la primera meitat del calendari. En suma un total de 61 quan encara resten quatre jornades en joc, perquè té ben a l'abast superar els 63 de la temporada passada. Un rendiment que li va valer per ser cinquè, tot i disposar de la plantilla més cara d'aquell campionat i ser un dels principals favorits a l'ascens directe. Entre el munt de factors que expliquen aquesta revifada hi juga un paper important el rendiment ofensiu. Li costava un munt veure porteria al Girona i així es va passar setmanes i setmanes, fins que s'ha destapat. Ja duu 43 gols, quan va tancar la primera volta amb només 16. Això vol dir que des de l'equador de la Lliga fins ara n'ha fet 27. Cosa impensable, veient els números dels primers mesos. A Las Gaunas, la victòria més àmplia d'aquest curs (1-4). Feia més d'un any que no es guanyava a fora per un mínim de tres gols de diferència. La darrera vegada, el 6 d'octubre del 2019. És a dir, un any i mig enrere. Va ser al camp del Racing de Santander: 0-3.