El duel pel play-off és alhora el duel del gol. Dilluns es veuen les cares Girona i Sporting a Montilivi. En joc, la lluita per fer la promoció. Rivals directes que, alhora, a les seves respectives plantilles hi tenen dos dels millors canoners de tota la Segona Divisió A. Bona part de les mirades, sobretot les de la defensa d’uns i altres, se centraran en Cristhian Stuani i Uros Djurdjevic. Noms propis d’aquesta categoria. El primer, pel que ha sigut i pel que encara vol ser. El segon, pel que està sent des que al setembre començava el campionat. Les grans amenaces de dos aspirants a la promoció i, per tant, candidats a pujar a Primera, encara que sigui passant pel peatge de les eliminatòries.

No cal cap targeta de presentació per explicar qui és i què significa per al Girona un futbolista com Stuani. Ho ha sigut tot, des que va fitxar pel club de Montilivi l’estiu del 2017, amb l’equip llavors a prop de debutar a la Primera Divisió. Referent, capità, líder i un golejador nat. El pitxitxi de les últimes temporades. Tot i no viure ni de bon tros la seva millor temporada com a blanc-i-vermell, just ara, a les portes d’un partit de gran transcendència, ha recuperat el seu olfacte. Ho agraeix l’equip, ho temen els rivals. Acostumat a superar la trentena de partits per curs sense despentinar-se, aquest cop en duu 25 perquè la seva presència, sobretot a la primera volta, va ser ben intermitent. És ara quan apareix amb més continuïtat. I és també darrerament quan torna a veure porteria. Com en els vells temps.

Ha anat picant pedra i ja duu 10 gols. Més que cap altre company al vestidor. La seva mitjana és de 0,4 gols per partit. Més baixa que la dels últims cursos, com és lògic. Però prou raonable, tenint en compte les circumstàncies. N’ha fet tres des del punt de penal i són també tres els doblets que ha aconseguit: contra el Logronyès per partida doble (a Montilivi i al Nuevo Las Gaunas) i a Miranda. No igualarà els registres de les darreres temporades, però de moment ja ha atrapat la desena. El curs passat va fer 31 gols en 40 partits (0,78), l’anterior en van ser 20 en 32 (0,63) i el de l’estrena, 21 en 33 (0,64).

Malgrat tot, és ja el vuitè millor anotador d’aquesta Lliga. Una classificació que lidera Raúl de Tomás, de l’Espanyol, amb 22 gols. Un més dels que ha anotat Djurdjevic. El nom propi d’un Sporting que s’ha desinflat aquestes últimes setmanes, però que disposa d’un argument prou sòlid en atac, entre d’altres virtuts, per tenir-lo molt en compte. Nascut a Obrenovac (Sèrbia) ara fa 27 anys, tot just viu el seu tercer curs al futbol espanyol després d’un particular periple que l’ha dut a vestir les samarretes del FK Rad, Vitesse, Palerm, Partizan, Olympiacos i Sporting. 12 gols va fer el seu primer any a Segona A i van ser la meitat (6) només un curs més tard. És ara quan ha explotat. Ho va tastar el Girona només encetar el campionat. Djuka, com se’l coneix, va signar el primer dels quatre doblets que acumula el dia que tots dos equips es van enfrontar al Molinón. També ha signat un hat-trick, al camp del Logronyès.

Són 21 gols en 37 partits, amb un promig de 0,57. Una marca digna del mateix Stuani. Ara bé, tot i la diferència de les xifres actuals entre un jugador i l’altre, és l’uruguaià el que es troba en un millor estat de forma a les portes del partit del proper dilluns. Dels 10 gols que acumula, 8 els ha aconseguit a la segona volta. Djurdjevic, en aquest mateix període, n’ha fet només un més: 9. A més, l’atacant de l’Sporting no veu porteria des del passat 4 d’abril. La sequera s’allarga més enllà d’un mes. Mentre que Stuani, diumenge passat veia porteria per partida doble al Nuevo Las Gaunas.

La seva incidència en l’equip tampoc és la mateixa. A Girona, fins fa quatre dies era impensable viure sense la punteria del de Tala. Ara, la cosa ha canviat. Stuani ha fet 10 dels 43 gols que sumen els de Francisco. Un 23,3 per cent, menys d’una quarta part. En canvi, Djurdjevic en duu més de la meitat de l’Sporting. Són 21 gols de 36. O el que és el mateix: n’ha fet el 58,3 per cent. I com que el serbi, també amb nacionalitat montenegrina, fa temps que no veu porta, això ho ha acusat el seu equip. En les últimes jornades els asturians han fet només un gol. Va ser dilluns, contra el Lugo (1-0). En aquella ocasió, va ser el jove Gaspar l’encarregat de moure el marcador.

Però això és futbol i aquí la cosa canvia d’un dia per l’altre. Passi el que passi, hi hagi o no gols, marqui qui marqui, l’amenaça de dos dels millors davanters de la competició hi serà ben present. Djuka ja sap el que és fer-li dos gols al Girona. Té el record bastant present, perquè d’això fa només uns mesos. Stuani, també ha batut l’Sporting, encara que tan sols ha sigut en una ocasió. I a més d’això ja fa bastant de temps, quan era futbolista del Racing i a Primera. Va marcar-li fa poc més de nou anys. Com a blanc-i-vermell, encara no ha sigut capaç de marcar als asturians. Un altre al·licient per afegir a un còctel que promet emocions fortes.