Per fregar-se els ulls. No hi ha res fet, és clar que no, però el Girona somia. I tant que somia! I amb motius de pes gràcies a l’espectacular 3-0 va clavar ahir al totpoderós Almeria en un dels millors partits que es recorden a l’estadi els últims temps. Els de Francisco arribaven llançats al partit d'anada del playoff d'ascens i en un gran moment al partit sí, però d’aquí a atropellar els andalusos i endur-se un resultat magnífic per a la tornada, segur que ben pocs s’ho imaginaven. La realitat però, és que el Girona va excel·lir per neutralitzar un rival que no va xutar a porteria i encarar-se d’allò més l’eliminatòria amb els gols de Bárcenas, Couto i Sylla. Cinc minuts màgics a només començar van situar el 2-0 al marcador en una mostra que el Girona volia anar per feina. Contundent al màxim en atac, no va concedir res al perillosíssim Sadiq ni a cap altre dels seus temibles socis per, tancar el partit a la represa amb el tercer d’un Sylla immens. El resultat no és bo, és boníssim. Ara tocarà rematar-ho dissabte.
No era l’ambient de les grans ocasions, però ho semblava. Els 1.500 privilegiats que van poder entrar al camp tenien tantes ganes d’animar i cridar que de seguida van crear un ambient festiu, i intimidatori alhora, que va fer l’efecte desitjat. De ben segur que ni en el millor dels somnis de Francisco s’hauria imaginat un començament de partit com el d’ahir. De fet, difícilment es pot entrar a un partit més bé del que ho va fer el Girona. En la primera acció de perill, Gumbau va penjar una falta a l’àera i Bárcenas, de cap va enviar la pilota al fons de la porteria. Només havien passat dos minuts i Montilivi ja vibrava. I més que ho faria al cap de dos minuts més quan una jugada per la dreta de Sylla va acabar amb la passada de la mort cap a Couto per què fes el segon. En menys de cinc minuts de partit, el marcador ja lluïa un il·lusionant 2-0 i l’Almeria, desbordat per tots costats, hauria volgut demanar un temps mort.
Evidentment que no hi havia res fet. I menys tenint en compte que el d’ahir era tot just el primer acte d’una eliminatòria de 180 minuts. Sense el lesionat Stuani, que no va ser ni a la convocatòria, Francisco va posar en dansa l’onze habitual de les darreres jornades amb Sylla en punta d’atac i Bárcenas al seu costat. El Girona havia sortit amb un ritme intensíssim i s’estava menjant un Almeria, que ni s’havia adonat que era a Montilivi i ja perdia 2-0. Fins i tot encara abans dels vint minuts, Couto va estar a punt de fer el tercer en una gran paret amb Monchu, que el peu de Makaridze va salvar. Els gironins ofegaven el mig del camp de l’Almeria que no apareixia. Entre Monchu, Cristóforo i Gumbau no deixaven pensar ni triangular els virtuosos migcampistes andalusos, que corrien i corrien sense poder cedir cap pilota de perill al temut Sadiq.
Que el Girona havia fet un recital a la primera part, tothom hi estava d’acord. Els de Francisco tenien un tresor de resultat amb un 2-0 més que just. Ara, restava encara molt de partit i, sobretot, d’eliminatòria per endavant. La represa va començar amb la mà de Muñiz Ruiz calenta i dues targetes grogues ràpides i rigoroses a Juanpe i Franquesa. Rubi havia fet un doble canvi ofensiu amb Aketxe i Samú Costa. La primera acció de la represa va ser una bona jugada personal de Ramazzani per la dreta que va centrar a la petita i Lazo no hi va arribar per ben poc. No es podia abaixar la guàrdia.
Lògicament el ritme no va ser com el de la primera part. Al Girona tampoc li interessava. El guió era ben diferent i l’Almeria havia fet un pas endavant que calia aturar. La millor manera? Amb un gol. El tercer. Sylla va recollir una deixada de Bárcenas per plantar-se sol davant Makaridze i superar-lo amb un xut potent amb l’interior. Montilivi es tornava a fregar els ulls.
Amb el 3-0, Rubi va posar tota la carn a la graella amb l’entrada de Juan Villar al camp. El Girnoa començava a pagar l’enorme esforç físic i endarreria metres mentre l’Almeria en guanyava. Francisco va voler oxigenar l’equip amb Terrats, Aday i Bustos en uns últims minuts en què els gironins van saber contenir totes les pilotes penjades a l’olla del conjunt d’un Rubi, que se’n feia creus del ruixat que li havia caigut. Dissabte a Almeria, tocarà rematar la feina. I allargar el somni.
