Aquest hauria de ser el decàleg de raons que haurien portat el Girona FC de nou a Primera. Però l’equip no ha pujat, pel que en comptes de deu claus al final n’han sortit onze.

1L’error monumental de Muric. En el segon encontre de la temporada, el jugat a casa contra el Fuenlabrada, el porter kosovar va protagonitzar i patrocinar en solitari l’únic gol del partit, amb el qual els madrilenys es varen endur la victòria. Una errada estrafolària que unida a la convocatòria amb la seva selecció varen propiciar el debut de Juan Carlos, que ha acabat essent un dels millors jugadors de la temporada. Mai un gol en contra havia estat tan productiu.

2L’esclat dels joves a La Romareda. En la segona jornada de Lliga, recuperada després de jugar-se la desena, va haver-hi una autèntica revolució ye-ye. Fins aquell moment, Ibrahima Kebé havia jugat dos partits com a titular, davant del Lugo i del Cartagena, però a Saragossa va aparèixer en l’onze un desconegut Ramon Terrats, que va disputar 87 minuts. Aquell dia també es varen apuntar a la festa Pau Víctor, Eric Monjonell i Jandro Sànchez. En altres cites també varen ser protagonistes Àlex Pachón i Adrià Turmo. És clar que cap esclat es pot comparar al d’Arnau Martínez, en el darrer terç de la temporada. Els joves han estat peça bàsica en aquesta lliga.

3Juanpe. Després de jugar el primer partit al camp de l’Sporting, el central canari va caure lesionat i no va tornar a aparèixer fins a la jornada 25, tot i que com a titular no ho va fer fins a la 27. Dos partits després, l’equip encetava un darrer terç de lliga espectacular on la fiabilitat defensiva ha estat una de les claus. I Juanpe el pal de paller d’aquesta fiabilitat, a més del tutor personal de Bueno i Arnau.

4Bueno i Arnau. Santi Bueno ha jugat de manera continuada des dels primers partits de lliga, però la realitat és que es tracta d’un jugador molt jove, que enguany ha viscut la seva primera campanya completa a l’elit i que ho ha fet amb un rendiment espectacular. I no menys destacat és el que ha protagonitzat Arnau, titular en els darrers dotze partits de lliga regular i en els quatre de promoció, coincidint amb la part àlgida de l’equip aquesta temporada. Una estadística que ja ho explica tot.

5Tres centrals i carrilers. Quan l’equip tenia dificultats per mantenir la porteria a zero, Francisco va decidir apostar pels tres centrals al camp de Las Palmas. I aquí l’equip va encetar un últim terç de campionat espectacular. El tècnic ja no va abandonar la seva aposta, que conjuntament amb les incursions de Couto i Franquesa per les bandes van donar un aire nou i uns magnífics resultats. En atac s’havien marcat 24 gols en 29 partits i des del canvi de sistema se n’han marcat 23 en 13 jornades. En defensa s’havien rebut 27 gols en les mateixes 29 jornades, xifra que baixa a només 9 en tretze partits. A tot això cal afegir-hi sis porteries a zero en les darreres vuit jornades de lliga, just quan més s’hi jugava l’equip. Els dos únics gols rebuts en aquest període final són el de l’empat a un al camp del Cartagena, en una última jornada intranscendent, i l’1-4 del camp del Logronyès. Després d’això es va tornar a deixar la porteria a zero en els dos encontres de promoció contra l’Almeria.

6Gumbau i el pas endavant. A mitja lliga, Francisco reclamava que alguns jugadors havien de fer el pas endavant i són diversos els que semblen sentir-se interpel·lats. Sylla torna al nivell de l’inici de la competició, Yoel es descobreix com l’extrem que fins aleshores no s’havia vist i Cristóforo agafa per fi el domini al mig del camp. Però si hi ha un jugador que explota de veritat és Gerard Gumbau. Ho fa amb el seu joc més incisiu prop de l’àrea rival i també com a executor de les jugades d’estratègia de l’equip, un vessant que Francisco havia reclamat desesperadament i que amb el gironí s’han solucionat. Veure Gumbau aplaudit per la graderia, una de les grans alegries de la temporada.

7L’estratègia. Aquesta és una clau del joc que el Girona FC havia dominat durant moltes temporades, però en la campanya del descens de Primera i també la passada, aquesta faceta havia tingut una alarmant baixada de rendiment. De fet seria més correcte dir que la pilota parada havia donat una nul·la aportació ofensiva. El mateix passava la primera part de la Lliga però amb la ja explicada troballa de Gumbau com a executor de faltes i córners l’equip ha tornat a produir i això ha donat gols i punts. Un fet cabdal a Segona.

8Golejadors. El darrer any a Primera havien marcat gols un total de nou jugadors, entre aquests tres dels centrals. La temporada passada el compte de golejadors va ser de vuit, sense que marqués cap defensor. Enguany, a la lliga regular hi ha hagut setze golejadors diferents, que vol dir que no tot ha hagut de dependre de Stuani, perquè hi ha hagut més recursos. Per si no fos prou, els quatre centrals s’han repartit set gols i molts d’ells han donat punts.

9Eliminatòries. El bon moment amb el qual el Girona FC ha arribat a aquesta part final del campionat ha estat clau perquè l’equip s’hagi mostrat molt contundent en les eliminatòries. El 3-0 contra l’Almeria a l’anada i l’empat a un, sense patiment, a la tornada en van ser una primera mostra. L’1-2 al camp del Rayo la constatació clara de qui ha estat el millor equip dels quatre que es jugaven la plaça vacant d’ascens. Ahir tothom esperava la festa final.

10 Francisco. Aquesta serà recordada com la temporada del tècnic d’Almeria. Ha forjat un equip del no-res, amb una plantilla incompleta al principi i pocs arguments inicials. Ha sobreposat tothom al desencís de l’any passat, ha fet creure al vestidor que es podia fer, ha donat oportunitat i carta lliure als joves i ha estat capaç d’asseure reiteradament més d’una vaca sagrada del vestidor. Quan les coses no sortien, amb més d’una ratxa de sis punts de 21 possibles, el tècnic ha estirat del carro com ningú; i quan les coses han sortit s’ha dedicat a escoltar la dolça melodia d’una banda convertida en gran orquestra, que sobretot ha sabut interpretar l’escenari de la segona divisió en el qual tocava. Francisco no és només una de les claus d’aquest Girona FC del quasi ascens, Francisco ha estat la clau.

11 Les finals no es perden. Fallar en el partit clau engega enlaire les deu raons anteriors i per molt bé que s’hagi fet durant tres mesos, la glòria ha estat pel Rayo. Aquí, una nova patacada, un altre daltabaix, el més brutal de tots, més que el del Lugo i el de l’Elx. Anit valia una derrota i ni així. Farà molt de mal!