Hi ha relacions que funcionen tan bé que, passi el que passi, les dues parts implicades estan condemnades a entendre’s. Un dia el Girona va trobar Cristhian Stuani. O a l’inrevés, Cristhian Stuani va anar a parar a Girona. Des d’aquell moment, club i jugador n’han tret un benefici mutu espectacular. Majúscul. Tot i uns números de rècord, els ha tocat patir més d’un daltabaix però ni això ha trencat el seu vincle. Amb el pas dels anys i a cada cop, la unió s’ha fet més forta.  Fa ben poques setmanes de l’última garrotada. La tercera consecutiva, perquè si el 2019 es baixava de Primera a Segona, el 2020 es deixava escapar l’ascens contra l’Elx i aquest any el Rayo ha sigut el botxí també en el darrer partit del play-off. Cada estiu ha semblat l’últim de Cristhian Stuani a Montilivi i mai ha sigut així. Aquest cop tampoc serà una excepció. Amb 34 anys i camí dels 35, l’uruguaià es queda. No hi ha hagut culebrot com d’altres vegades ni les negociacions s’han allargat setmanes i més setmanes, fins i tot amb la Lliga de torn començada. A principis de juliol, fins i tot abans d’iniciar-se la pretemporada, el de Tala ha dit el «sí, vull». Ho ha fet amb una renovació de contracte sota del braç. Una reducció del sou a canvi de més anys, fins al 2026. Hi ha Stuani per estona i la direcció esportiva, amb molts deures per fer, tanca així una carpeta per centrar-se en d’altres.

Dos anys enrere, es va haver d’esperar fins a finals del mes d’agost per treure’n l’aigua clara. El davanter, seduït per mil i una propostes, acceptava el repte de quedar-se a Girona i signava un acord que el lligava fins al 2023. Aquest estiu, per tant, li quedaven encara dos anys més per complir. El que passa és que, segons l’entesa del 2019, el preu era desorbitat tenint en compte quina és l’actual realitat a Montilivi. Ja va costar retenir-lo un any enrere. Per quadrar els números, es va obrir la porta de sortida de bat a bat. Perquè aquest cop no passi el mateix, les condicions han canviat. Stuani encara serà el més ben pagat de la plantilla però el seu sou per curs no serà tan elevat. Això sí, el vincle s’allarga fins al punt que, si volgués, el de Tala es podria retirar a Girona. Amplia la seva vinculació tres temporades més. Es passa del 2023 al 2026. Un acord, comptant des del dia d’avui per tant, de cinc anys. Tot i no fer un dels seus millors cursos, al jugador no li han faltat les propostes per canviar d’aires. Instal·lat al PGA de Caldes, sent un dels capitans i estimat per l’afició ha decidit que, camí dels 35 anys -els farà el proper mes d’octubre- la millor decisió per a ell i la seva família és la de quedar-se aquí. Les dues últimes promocions fallides són una espina clavada que encara té ganes de treure’s. Accepta el repte de vestir uns quants anys més de blanc-i-vermell. Si finalment compleix al peu de la lletra aquest nou contracte, molt possiblement es retiraria a Montilivi i ho faria camí dels 40 anys.

Per parlar de Cristhian Stuani, d’ençà que va fitxar pel Girona, s’ha de fer amb la boca ben grossa. És tota una institució al club i a la ciutat. Fitxat el 2017 del Middlesbrough i amb experiència a Primera pel seu pas pel Llevant, Racing i Espanyol, ha sigut com a blanc-i-vermell que ha destrossat tots els seus registres. Acumula 136 partits oficials en els quals ha marcat 82 gols. Surt a més d’un gol per partit de mitjana. Se li sumen cinc assistències. Ha marcat 24 dels 25 penals que ha executat -només en va fallar un, l’octubre del 2019 en l’empat sense gols contra l’Alcorcón a l’estadi- i ha aconseguit 15 doblets. El primer, el dia del debut a la màxima categoria en l’històric 2-2 amb l’Atlètic de Madrid. A més, ha signat dos triplets. Un amb el Rayo Vallecano (3-1) i l’altre amb el Lugo (3-1), tots dos a Montilivi. Són 40 gols a Primera i 39 a Segona A, als que cal afegir-ne un més a la Copa del Rei i dos en partits del play-off d’ascens.

La seva temporada més prolífica va ser la 19/20. Després de dos anys molt positius a Primera, sent el màxim golejador de l’equip, el curs del retorn a Segona va batre els seus registres i també els de la categoria de plata. Va tancar la lliga regular amb 29 gols i n’hi va afegir dos més a la promoció. 31 en total. Va deixar en un no-res els 22 que una dècada enrere havia aconseguit amb la samarreta de l’Albacete. Aquesta última temporada, diversos factors van fer que es perdés un bon grapat de partits. Al final va tancar l’exercici amb 10 gols entre totes les competicions. Una xifra que de ben segur continuarà creixent. Sempre de la mà del Girona, és clar.