«Atret pel projecte», com ell mateix va confessar, Jozabed Sánchez va triar Girona l’estiu del 2019 per intentar tenir més minuts dels que llavors li prometia el Celta, tot lluitant per tornar l’equip a la Primera Divisió. No va aconseguir cap dels dos objectius i avui, el migcampista andalús és un dels integrants de la plantilla del Màlaga després de passar per Montilivi sense pena ni glòria. Ell, com molts altres jugadors, tenen una cosa en comú. Es va incorporar al Girona un cop l’equip va tornar a la categoria d’argent però no ha tingut continuïtat, fins al punt d’haver canviat d’aires. Més tard o més aviat, el mateix que els ha passat a un bon gruix de futbolistes. Més de la meitat dels que han arribat al club en aquest periode de temps. Curiós el cas d’una entitat que ha obert la porta d’entrada de bat a bat, però que ha fet el mateix amb la de sortida. Els canvis, per tant, han sigut constants i poques són les peces que en aquests dos anys i escaig s’han pogut quedar i no els ha tocat provar sort a un altre lloc.

Jozabed n’és un exemple. I ara mateix tampoc sembla que a Màlaga li vagin massa bé les coses, tot i que la temporada acaba de començar. Suma només 23 minuts passades quatre jornades. Avui, oportunitat per enfrontar-se a un dels seus exequips. Difícil que sigui d’entrada, però tot està per veure encara. Com ell, de casos semblants n’hi ha bastants. Perquè el Girona, un cop consumat el descens i amb l’objectiu de tornar a Primera el més aviat possible, s’ha passat els estius, i també ha aprofitat els hiverns, per anar incorporant jugadors. Un rere l’altre. Provant aquí i allà. Així s’han tancat fins a 34 operacions d’entrada. Siguin fitxatges o cessions. De tots ells, però, només en continuen 13 i la xifra és aquesta perquè es compten els d’aquest curs. Si no, el número seria molt més baix. Això li ha passat a Jozabed Sánchez. Però n’hi ha molts més. És el cas de Pablo Maffeo, Gerard Gumbau, Asier Riesgo, Pape Diamanka, Ignasi Miquel, Marc Gual, Brian Oliván, Jonatan Soriano, Brandon Thomas (també al Màlaga), Christian Rivera, Joaquín Zeballos, Enric Franquesa, Monchu, Seba Cristóforo, Yoel Bárcenas, Mamadou Sylla, Arijanet Muric, Yan Couto i Antonio Luna. S’hi pot afegir també Àlex Gallar, que tot i que és encara propietat del club, està cedit al Cartagena i les opcions de tornar a Montilivi i triomfar-hi són escasses. En total, en són 21. Moltíssims.

De tots els futbolistes que s’han incorporat des del descens, una tretzena vesteixen encara la blanc-i-vermella. És el cas dels porters Juan Carlos i Ortolá, i dels jugadors de camp Samu Sáiz, Jordi Calavera, Santi Bueno, Nahuel Bustos, Pablo Moreno, Aleix Garcia, Álex Baena, David Juncà, Darío Sarmiento, Pol Lozano i Borja García. La majoria d’ells són altes d’aquest curs. Per tant, ben pocs són els veritables supervivents, els que van arribar en mercats anteriors i, almenys de moment, no els ha tocat viure una situació similar a la de Jozabed o tants altres.