A la presentació va dir que l’objectiu del Girona aquest curs era màxim. Després de perdre a Màlaga va repetir que l’equip havia d’estar a dalt. El discurs no canvia? 

El discurs no canvia, no. Hem de ser un equip que lluiti per tot, malgrat que estem amoïnats per aquestes tres derrotes. Vaig dir que ens havíem de reivindicar. A Màlaga no ho vam fer i la següent oportunitat és contra el Valladolid, un dels millors equips de la categoria, amb el 90% dels jugadors que eren a Primera l’any passat. 

Sovint, els entrenadors són prudents a l’hora de parlar dels objectius per no afegir pressió. No té manies vostè?

Hem de ser molt ambiciosos perquè el club s’ho mereix. I aquesta pressió l’hem de dur. Des de la humilitat. No podem pretendre pujar pel nostre escut. La competició ja ens ha posat al nostre lloc. Una cosa és el que volem i l’altra el que fem. He de mirar el més amunt possible. Treballem per això. Volem que l’equip lluiti pels màxims objectius i, a Segona A, és pujar. Hi ha molts equips que pensen el mateix i jo no em veig inferior a ningú. 

A l’estiu, quan el va trucar Cárcel, li va parlar d’ascens?

Em va parlar de procés i de ser un equip ambiciós. Que hi hauria molts canvis i que caldria fer malabarismes amb la plantilla per la situació econòmica, però que faríem un equip competitiu. No m’ha enganyat i ho ha fet. Juro per Déu que tinc un molt bon equip. Tenim gent jove però també veterans, importants a la categoria. Pregunteu a qualsevol entrenador de la categoria per Stuani, Juanpe, Borja, Samu, Juan Carlos o Jairo si els voldrien. Els joves tenen talent, però entre tots hem de ser un equip sòlid. La paraula ascens no me la va dir, però vinc amb aquesta mentalitat, d’acabar el més amunt possible, i això és pujar. No canvio el discurs sent antepenúltim. Miro la classificació, sí, perquè amb aquesta plantilla no podem ser a baix. Volem i necessitem estar més amunt. L’objectiu màxim de tots els equips és pujar i el nostre també ho ha de ser. 

S’ho va pensar gaire a l’hora d’acceptar?

No vaig tenir-ne cap dubte. Tenia la sensació que no entrenaria perquè quasi totes les banquetes estaven ocupades. Quan em va trucar en Quique va ser la llum. Un equip amb un grup i estructura fantàstica al darrere. Vull aprendre català perquè la família m’ha ensenyat que m’he d’adaptar als llocs on vaig. Ma mare em diu que he de venir per quedar-me. No he vingut per estar-hi poc temps. Si m’adapto ràpid amb l’idioma -doneu-me temps-, de seguida seré més feliç en el dia a dia. Vull estar molt de temps aquí.  

En què ha de millorar el Girona? 

A Màlaga potser ens va mancar un pèl de determinació o agressivitat i ho hem de millorar ja. Vaig llegir dilluns que la possessió que té el Girona no serveix per a res, i tenen raó. Som dels equips que més juguen a camp rival i no ens arriba per guanyar. Me’n responsabilitzo. Hem de canviar el ritme. Haig d’insuflar aquesta agressivitat a l’equip en zona tres. L’aficionat necessita veure que l’equip vagi endavant amb agressivitat i ambició que faci que s’alci de la cadira. Contra l’Sporting, a la segona part es va veure. A Màlaga, em va faltar molt això. Aquest és el canvi que hem de fer. 

L’equip té menys punts dels que es mereix?

Són els que tenim. Potser contra Las Palmas vam tenir ocasions, però cal acceptar el que tenim. Surto al carrer i la gent em diu que «no estem bé». No ens hem d’amagar i hem de saber que és el principi de la millora. 

Estar en descens és anecdòtic?

Anecdòtic no, és preocupant. Fa dues setmanes que no estic bé veient la taula però amb el treball diari sé que l’equip respondrà. Hem de créixer més. La categoria ens ha posat al nostre lloc i ara nosaltres ens hem de posar al lloc on volem ser. 

Té la sensació que no ha trobat la tecla encara? 

Sí. No quant a estil, perquè l’equip proposa el que vull, però sí que cal un pas més els últims trenta metres. Hem de tenir més ànima, intensitat, passió, no sé com dir-ho. Les jugades d’Ureña, per exemple. Arribem a dalt i sembla com si ens paréssim i féssim el mateix. Allà cal canviar el ritme i ser més determinants a l’hora de fer mal i gol, per assetjar el rival. L’equip s’ha quedat amb la fase de tenir la pilota, ser protagonistes i anar-hi, però quan hi anem, hem de matar. Arribem molt però amb massa poc bagatge ofensiu. Hem d’oferir més a les àrees. De vegades ens adormim amb la pilota i això és provocat per la meva idea de joc. Potser ara perdrem control però estic inculcant que anem més de cara a barraca, més per feina.

La seva proposta es basa en la possessió. A Osca i al Rayo li va sortir bé.   

Si el missatge és tenir la possessió m’he equivocat. En volem tenir per arribar al camp rival i finalitzar. En aquest procés hem après de seguida ser protagonistes però ens hem quedat a mitges amb la finalització i progressió. Vull que l’aficionat gironí vegi que l’equip és agressiu i acaba. No vull tenir possessió per res, sinó el control. No ho baso tot en la possessió.

Canviar el sistema és una opció? 

Jugar amb tres centrals no perjudica el nostre estil perquè els centrals tenen bon peu. 

Fiar les bandes a juvenils com Ureña, Gabri o Sarmiento és un risc? 

No. Per fora cal tenir atreviment i aquests tres en tenen, com Valery, que també és jove i ens ha de donar rendiment. És positiu. Ens donarà la valentia i determinació que ens manca. Jo sóc un kamikaze amb la gent jove. Ara bé, han de demostrar i fer passos endavant. No són professionals amb 18 o 19 anys encara. Stuani, sí. No vull que s’aturin perquè no han vist encara el seu sostre. Estan en el procés. 

Li agrada treballar amb nanos joves del planter? 

M’encanta treballar amb talent. No es tracta d’apostes sinó de treure rendiment. Ureña no hi era a principi de pretemporada. Un dia va pujar a entrenar perquè hi havia un positiu per covid i vaig pensar «aquest no va malament». I s’ha quedat. Si es guanyen el lloc, jugaran...

Ens han dit que al planter del Madrid n’hi ha un parell que es diuen Sánchez de cognom que ho fan força bé... 

(Riu). Sí, tinc un fill al cadet i un al juvenil. El gran és del 2003, com els cinc nanos que tinc aquí al Girona a la plantilla. Estan en procés. Els agrada el futbol, no hi ha més. 

El nom de Míchel d’on li ve?

De petit, al barri, me’l van posar pel jugador del Reial Madrid.

En curt

P. El seu primer gol de professional el va fer a Palamós el 1994. A part d’això, tenia algun lligam amb Girona?

R. No recordava aquesta dada! No hi havia estat mai, però la meva dona sí que havia estiuejat a Sant Antoni de Calonge de petita.

P. Ha tingut temps de fer turisme i visitar algun poble de la zona?

R. Sí. Hem estat a Sant Antoni, Palamós i a Banyoles, on em van tractar molt bé. 

P. Quin és l’últim concert on ha anat?

R. Fa dos estius al Wanda a veure Bruno Mars.

P. Ha acabat Last Chance? Quina sèrie mira ara?

R. L’he acabada sí. Ara toca La casa de papel. 

P. L’últim llibre que ha llegit?

R. Loba negra, de Juan Gómez.

P. Qui era el seu ídol de petit?

R. Maradona. Feia anys el mateix dia que jo. 

P. Qui és el jugador de més qualitat amb qui ha jugat?

R. Onésimo o Guilherme. També Bolic, Poschner, Cembranos, Helder... però el millor de tots era jo (riu).

P. El millor entrenador que ha tingut?

R. Juande Ramos va ser el que em va treure més rendiment. Guardo bon record de tots: Zambrano, Camacho, Mel...