Divendres s’enfrontaven a Palamós la UE Costa Brava i el Cornellà, en partit de la Primera RFEF. El matx va permetre veure un cara a cara entre Jordi Xumetra i Albert Dorca, que amb permís de l’acabat de retirar Pitu Comadevall i del també l’incombustible Eloi Amagat, deuen ser els dos grans referents de les dues darreres dècades del futbol gironí, que encara estan en actiu.
Veient-los jugar no em vaig poder estar de mirar enrere i recordar quan tots dos, molt jovenets, varen coincidir per primer cop al Girona FC la temporada 06/07. Aquell any l’equip estava a Tercera amb una plantilla en la qual també hi havia Rafa Ponzo, Albert Serra, Roger Vidal o el mateix Pitu Comadevall, a més de Javi Salamero a la banqueta. Aquell equip, amb Xumi i Dorca, va pujar a Segona B i un any després a Segona A. I tant l’un com l’altre també varen ajudar a consolidar l’equip de Montilivi a la LFP.
Xumetra va vestir quatre temporades la samarreta del Girona FC i Dorca sis, abans que tots dos busquessin una sortida per continuar les seves respectives carreres esportives, un a Primera i l’altre per convertir-se en un dels històrics de la Segona Divisió A. De Montilivi en varen sortir sabent-ne els aficionats del Girona FC, que Xumi seria per sempre més “la bala de l’Estartit” i que el garrotxí sempre més seria recordat amb el cognom compost de Dorca-Matamala. Els que varen viure aquells anys, saben de què parlo.
Ha passat una dècada des del seu adeu de Girona i ara tots dos gaudeixen de la nova Primera RFEF. Ho fan el mateix futbol i orgull de futbolista que sempre han mostrat. Valgui com a exemple que divendres s’havia jugat un sol minut de partit quan Dorca ja havia pressionat la sortida de pilota de la defensa local i mig minut després anava per terra, a lluitar una acció dividida. Valgui també com a exemple, que amb arrancada des del mig camp inclosa, Xumetra va tenir dues clares oportunitats de gol poc després del minut vint, avisant a la defensa rival del que els esperava.
Però segurament la mostra més clara el que vull explicar és que al minut 90, Dorca continuava pressionant la defensa del Costa Brava per defensar l’empat que treia el seu equip; i que en el 93, Xumetra es va treure un cacau des de fora l’àrea per fer l’1-0 que seria definitiu. Instants després, Xumi i els seus 35 anys sortien del camp amb el puny alçat com si hagués marcat el primer gol de la seva carrera esportiva; mentre Dorca, amb 38 anys, deixava el camp amb cara d’amargor absoluta per la derrota patida en el temps de descompte, com si es tractés d’un juvenil acabat de debutar. L’un i l’altre segueixen essent animals de competició pura i dura, per molt que hagin passat els anys, des que varen formar part d’aquell equip que va obrir la porta definitiva del que és actualment el Girona FC. Dos cracs, no tenen altre qualificatiu.
I reconec que potser la tarda em va agafar una mica tou, perquè poques hores abans s’havia oficialitzat la sortida definitiva d’Aday Benitez. Set anys a l’equip, capità i estimat al vestidor i també a la graderia, hi haurà qui pensarà que ja no tenia cabuda a la plantilla actual i d’altres que diran que encara podia fer molta feina. El cert és que marxa un altre il.lustre jugador d’aquesta època daurada del club de Montilivi. Serà per sempre més un altre dels nostres, el primer gironí nascut a Sentmenat.
