Els començaments de temporada poden ser molt traïdors. Un mal inici i veure’s a baix tan aviat per a per a un equip com el Girona, jove, tendre i assenyalat per molts com a candidat a l’ascens pot comportar un afegit de pressió molt difícil de gestionar. Contra el Valladolid, en joc només hi havia tres punts però, la transcendència que tenien era màxima. D’aquí les cares d’alegria i alleugeriment dels jugadors gironins, després d’un esforç físic immens, un cop l’àrbitre va xiular el final. Ni va ser un partit lluït ni vistós. No calia. Era la primera final de la temporada i el que importava era guanyar com fos. I el Girona ho va fer. Stuani es va encarregar de transformar un penal sobre Valery per tallar la mala dinàmica de resultats i donar una immensa dosi de calma al Girona. Amb els tres punts balsàmics, contra un Valladolid decebedor, ara l’equip pot continuar creixent.
Després de tres derrotes consecutives i una més que discreta imatge a Màlaga, Míchel demanava determinació i «anar per feina», sobretot, a l’àrea rival. El madrileny, que s’ho va haver de veure des d’una cabina sancionat, va revolucionar l’onze titular fent-hi entrar quatre cares noves respecte el de diumenge passat a La Rosaleda. Un 4-2-3-1 amb Borja García a la mitjapunta rere Bustos i amb Ureña i Valery a les bandes. Calavera per Arnau Martínez, va ser l’altre canvi a l’equip. El Girona va sortir més despert i amb un altre aire que en els últims partits, amb molta voluntat per la banda dreta amb Valery i amb Borja García mirant de carregar-se l’equip a l’esquena. Al davant, un Valladolid, tímid i molt prudent d’entrada, a que va sortir amb tres centrals. Un cop de cap de Bernardo a fora en un acció d’estratègia va ser el primer avís dels gironins, que ben aviat es van anar apagant. El rèdit de la possessió de la pilota era ínfim i els de Míchel començaven a perdre l’espurna inicial. El Valladolid tenia neutrlitzats Ureña i Valery, amb un central i un carriler cada cop que se’ls acostava la pilota.
Superada la mitja hora de joc, el Girona corria i corria i tenia la pilota en zones sense influència, sense aconseguir generar cap acció de perill clara de jugada. Un llunyà de Terrats, lleugerament desviat, va ser tot just el segon intent local. A Pacheta, el partit no li desagradava. Ben posat i amb els homes ofensius del Girona controlats, el Valladolid esperava la seva oportunitat i, amb molta artilleria a la banqueta, li era igual que fos a la segona part.
Com era de preveure, els castellans van fer un pas endavant només començar la represa i Nacho i Óscar Plano van provar-ho amb un parell de xuts llunyans mal intencionats. Segurament quan més malament ho passava el Girona va arribar la jugada clau. El central portuguès Queirós, que havia entrat a la mitja part, va aturar amb falta una bona jugada personal de Valery dins l’àrea. Stuani, que era a punt d’entrar al terreny de joc, ho va fer en el moment just per transformarla pena màxima i avançar el Girona quan més ho necessitava. Només un parell de minuts després, Terrats, entrant des del darrere, va enviar als núvols una rematada franca a la frontal de la petita que hauria estat el segon.
El Girona havia fet el més difícil. El repte era mantenir l’avantatge davant un Valladolid que començava a treure patums: Plata, Toni Villa i Sergio León. L’amenaça sobrevolava Montilivi i no seria fàcil conservar el marcador. A partir d’aquí, el Girona va fer el que més bé ha demostrat saber fins ara, tenir la pilota. L’equip es va defensar amb la possessió fins que ja en els minuts final i el Valladolid amb tota la carn a la graella va tocar serrar les dents i treure aigua com fos. Al final però de l’única aigua a la qual es va haver d’enfrontar el Girona va ser la forta pluja que va reaparèixer els darrers compassos del partit, perque el Valladolid, llevat d’un xut llunyà i centrat de Roque Mesa que va atrapar bé Juan Carlos, no va generar res més. Els de Míchel, en canvi, haurien pogut sentenciar en un parell de contracops si Samu Sáiz i Baena haguessin pres la decisió correcta. Els tres punts es quedaven a casa i la imatge de mitja dotzena de jugadors del Girona t erra amb el xiulet final evidenciava, a banda del gran esforç físic fet, el pes que s’havilen tret de sobre. Amb la segona victòria del curs i Stuani recuperat, l’equip mira amb optimise el futur immediat.
Stuani celebra el gol de penal amb un disgustat Bustos
No li va agradar gens a Nahuel Bustos que el canviessin ben bé en el moment del penal sobre Valery. L’argentí era l’home escollit per cedir el seu lloc a Stuani, que feia un parell de minuts que era a la banda esperant per entrar. Tot i això, Bustos va agafar la pilota decidit a fer el llançament. Quan va veure el 19 al cartell lluminós no s’ho va prendre gens bé i va entrar a la banqueta rebotint-ho tot. Tot i això, un cop Stuani va marcar, Bustos va celebrar efusivament el gol i fins i tot l’uruguaià es va acostar a la banqueta per abraçar-s’hi.
