«El dia que em retiri, m’agradaria fer-ho com a porter de Segona, crec que m’ho mereixo»

Em passen pel cap molt bons records. Sempre és especial tornar allà on hi he estat molt a gust. Hi vaig viure dos anys bonics. El que fèiem s’escapava de tota lògica. No era normal que un club així competís a Segona. Ho fèiem en inferioritat de condicions, amb ben poques ajudes i tot i així van arribar al futbol professional. Res és casualitat i poc s’ha reconegut.

Què té el Llagostera, ara Costa Brava, que el fa tan especial?

Ja no només ho dic per l’etapa esportiva. També tot el que vaig viure més enllà. A títol personal, la relació amb l’Oriol (Alsina) i la Isabel (Tarragó) va ser espectacular. Es van portar molt bé amb mi. Tinc ganes de veure’ls.

Sí que l’ha marcat aquest club...

Moltíssim. Almeria i Llagostera, tot i que ara ha canviat de nom, són els dos clubs on millor m’he sentit en la meva carrera. Quan deixes el futbol et quedes amb la gent que es creua amb tu. I allà en vaig conèixer moltíssima, i de ben vàlida.

Com per exemple l’Oriol Alsina, que abans el nomenava.

Sí. Ell per a mi és més que un amic. I crec que té una fama que no es correspon amb la meva manera de ser. Es va generar en el seu dia una enemistat amb gent del Girona o del Nàstic. Però en les distàncies curtes és una persona espectacular. Amb mi es va portar molt bé. El tracte va ser exquisit, crec que no es pot superar.

No agafaran el Costa Brava en el seu millor moment, això sí.

L’última setmana segur que ha sigut complicada per a ells. Derrotes amb Albacete i Algesires, eliminats de la Copa RFEF... Però continuo pensant que el que està fent aquest club és per treure’s el barret. Sobretot tenint en compte els recursos que té. No tinc cap dubte que ens competiran. Serà difícil, i més si és a Palamós.

No em negarà que l’Atlètic Balears és el favorit. No creu?

A veure, tenim una plantilla molt àmplia i de qualitat. El que passa és que ara tenim un munt de lesionats. Però sí, l’equip està fet per pujar. No tenim cap excusa i viatjarem a Palamós per sumar-hi els tres punts.

Com és el René que torna a la Costa Brava?

A part de tenir uns anys més, em continuo trobant bé físicament. Sí, això ja no és la Segona Divisió. Però ara gaudeixo del futbol d’una altra manera. Hi ha exigència i es vol guanyar, però aquí potser no hi ha tantíssima pressió. Els anys també et permeten relativitzar les coses. A valorar-les des d’un altre punt de vista.

Si fins i tot ara té un estadi amb el seu nom! (a El Bosque).

Imagini’s! (Riu) El que deia. Aquestes són les coses que et deixa el futbol. És igual si s’ha jugat en aquest club o en un altre. Si has arribat més amunt o no tant. El que t’omple és gaudir aquest esport. Els diners acaben marxant i el que queden són les persones. I jugant amb el Llagostera en vaig conèixer a moltes i totes espectaculars.

Pujar a Segona A és l’objectiu de l’Atlètic Balears. També el seu personal?

Sí. Si el club no hagués tingut aquesta ambició jo no hauria decidit anar-hi. Vinc de viure un any molt complicat, amb alguna experiència que em van fer ballar pel cap la possibilitat de deixar-ho estar. L’Atlètic Balears em va insistir. I si estic aquí no és perquè a Palma s’hi visqui de meravella ni tampoc pels diners. Sinó perquè vull pujar. Si algun dia he retirar-me del futbol, que sigui jugant a Segona A.

Volia deixar el futbol?

Sí, sí. És que pera mi va ser una experiència molt dura. A part del Saragossa, algun altre club també es va portar molt malament amb mi. Però el temps posa a cadascú en el seu lloc. D’això n’estic segur. Vaig arribar a perdre la il·lusió i així no es va enlloc. Ara és una altra història. Em sento bé.

Per què no passa la revisió mèdica a Saragossa?

No ho sé! Si estava igual de bé de com ho estic ara! Però ells van decidir que no havia de superar la revisió i em van tirar enrere. No hi ha més. Ara estic a l’Atlètic Balears i aquí no m’he perdut cap entrenament ni cap partit.

Diu que si ho ha de deixar, que sigui a Segona A. Li quedarà per sempre l’espina de no haver pogut jugar a Primera?

Sí, és clar. Em queda lluny, això sí. I ja em conformo amb Segona, que és molt. Crec que arribar-hi un altre cop m’ho mereixo per tota la meva carrera i per mi mateix. Ara, per circumstàncies que no són boniques però que passen en el món del futbol, estic competint a Primera RFEF. És una bona categoria, però hi he arribat com hi he arribat. El que vull ara és tornar aquest club on mereix estar, pels anys que porta lluitant per pujar. Primera? Ho veig llunyà. Ara, recordo el que vaig viure a Girona com una de les coses més boniques.

Des que va marxar de Montilivi ha tingut alguna opció de tornar-hi?

No, no. Mai. Rumors i prou. És que quan estava a l’Almeria jo em volia retirar allà. El meu cap no pensava en marxar. El que passa que el futbol és així de capritxós.

Li està costant a l’actual Girona, no troba?

Doncs sí. Intento veure’n tots els partits. Aquests últims anys ha canviat a força gent. Ara hi ha un grapat de nois joves i crec que encara s’ha de tenir una mica més de paciència perquè se’n poden sortir i anar cap amunt.