Després de 744 dies, David Juncà va quedar-se a només quatre minuts de completar un partit sencer. El de Riumors té la intenció de fer-ho ben aviat, sobretot després de retrobar-se amb la titularitat en la victòria davant el Sanse a Anoeta (1-2). «Em vaig sentir bé com a titular», va assegurar ahir als mitjans de comunicació. Si bé és veritat que va demanar el canvi en el minut 91 perquè «tenia una mica de rampes», el lateral esquerre se sent fort i preparat per assumir la importància que li demana Míchel Sánchez a la plantilla: «Necessito tenir continuïtat per treure el meu físic i el meu joc. Vull posar-me bé i, per això, he de jugar el màxim de partits per tirar cap amunt».

Seguint la línia de l’equip, l’adaptació de Juncà al Girona va ser força complicada, malgrat passar de Primera a Segona, per un calvari de lesions que tampoc van deixar-lo jugar amb el Celta les dues darreres temporades, però que ara ja ha deixat enrere. «No vaig fer molta pretemporada. Malauradament em vaig trencar contra l’Sporting (1-2) i vaig passar dos mesos fumuts. Ara estic bé. Porto un mes entrenant, entrant a les segones parts als partits i l’altre dia em vaig sentir bé com a titular. Vaig treballar bastant fort, si bé és veritat que al final vaig tenir una mica de rampes als bessons i els isquios, però no em vaig lesionar ni res. Va ser normal perquè portava bastant temps sense poder jugar 90 minuts», va explicar. És per això que va «preferir demanar el canvi» per Jordi Calavera al 91: «Era millor que sortís un company amb millors condicions i no arriscar que passés qualsevol cosa si hi havia alguna acció d’alta intensitat. També va ser bo per perdre una miqueta de temps».

Juncà s’ha posat a disposició de l’equip coincidint amb el bon moment que travessen els de Míchel a la Lliga, que han sumat 12 punts dels darrers 15 en joc. La baixa de Jairo Izquierdo va obrir-li la porta al carril, on assegura que se sent «còmode» malgrat ser una posició que exigeixi més esforç. «Puc jugar tant de lateral com de carriler. De fet, aquí a Girona ja ho havia fet. El carril exigeix una mica més físicament però em trobo bé. Els dies que vaig estar lesionat vaig aprofitar per millorar el físic, però està clar que tot just va ser un partit gairebé sencer. Crec que en necessito uns quants més per explotar el meu físic i el meu joc. He de tenir continuïtat per ajudar a l’equip a aconseguir un propòsit que les últimes temporades no ha sortit. Sé d’on vinc. Estem en una bona posició i no podem relaxar-nos», va dir.

El Girona ha fet un pas endavant a la classificació després d’un inici de temporada irregular. «A l’equip hi havia molta gent nova: cos tècnic, jugadors joves... Havíem d’unir-nos i adaptar-nos. Ja s’està donant. Es veu amb el joc i la intensitat de l’equip que estem millor. A més, el sistema (de tres centrals) a Girona ens surt bé. Els resultats surten», va comentar. Míchel haurà de fer retocs dilluns vinent a Ipurua arran de la baixa per sanció de Juanpe Ramírez, un aspecte que no hauria de repercutir Juncà. L’altempordanès va oferir-se a ajudar on fes falta: «Hem entrenat tant amb 3 com amb 4. Em sento còmode tant de lateral com de carriler i si el míster decideix que faci de central també intentaré fer-ho el millor possible. Vull estar allà, més igual on jugar».

L’Eibar, el proper rival dels gironins, va ser qui va donar l’oportunitat a Juncà de fer-se un lloc a Primera després de fitxar-lo la temporada 2015-16. «Ja no hi ha els jugadors ni l’entrenador que hi havia quan jo hi jugava, però segueix sent un equip intents, amb un camp petit i que fa bones transicions. Haurem d’estar molt bé per poder guanyar». Com a local, els de Gaizka Garitano encadenen sis victòries consecutives. «Van ser tres anys molt bons. Me’n vaig emportar un bon record», va afegir el jugador del Girona.