El partit d’ahir contra l’Osasuna serveix per a moltes coses, a banda de la classificació pels vuitens de final de la Copa. De fet, la classificació és el premi a noranta minuts molt bons, però futbolísticament parlant, el partit serveix per veure que l’equip ha agafat definitivament l’ADN que li volia inculcar el seu tècnic des de l’inici.

La mostra més clara que això és així es va poder veure a la segona part, quan en plena ofensiva de l’Osasuna per buscar l’empat, els jugadors del Girona FC seguien traient la pilota des del darrere amb Juan Carlos, Santi Bueno, Bernardo i el debutant Biel.

Suposo que estarem d’acord que els esmentats, no serien els quatre jugadors més destacats de la plantilla per jugar la pilota, però el tècnic ho vol així i ells repetien una vegada i una altra. I no davant d’un equip qualsevol, sinó davant d’un conjunt de Primera Divisió. Aquesta és la mostra més clara del que Míchel predicava des de la seva arribada, jugar la pilota en bloc fins que aquesta arriba al davant, on s’ha d’imposar la qualitat que tenen els jugadors ofensius de l’equip.

El mateix tècnic ho reconeixia ahir a la roda de premsa posterior al partit, el seu equip ja ha agafat la idea completament, tothom vol la pilota, tothom vol arribar per crear perill. Ara, com deia Míchel, només cal perseverar en el temps.

Explicat això, fa la sensació que ahir el Girona FC es va fer gran definitivament, entre altres coses perquè per molt que l’Osasuna ho va intentar, els locals pràcticament no varen patir. El treball defensiu va ser brutal i això va desarticular tot un Primera.

L’única nota negativa, segurament, l’estat d’ànim que travessa Nahuel Bustos, que està negat amb el gol i amb la pilota. Com tothom sap, un jugador jove amb molt futur, però a qui de moment s’haurà d’ajudar molt per evitar que caigui en el desànim definitiu. Està clar que no és el jugador que es va poder veure ahir, ni en les darreres setmanes, però també és veritat que fa dies que està encallat.