El Girona està en un moment dolç de joc i resultats. L’equip ja s’ha instal·lat a les zones de privilegi quan tot just estem a la meitat del campionat, mira cap amunt i actualment disposa de totes les possibilitats per poder fer una temporada reeixida. A la Copa l’equip continua viu després de derrotar l’Osasuna i demà tornarà a competir davant el Rayo en una eliminatòria a partit únic on tot és possible.
Ho dominen. Va costar, de fet va costar molt. El Girona va caure en zona de descens, va patir en un inici preocupant i quan semblava que estava davant una temporada plena de dubtes els de Míchel han ressorgit d’una forma extraordinària. El club ha tingut confiança en la tasca del cos tècnic, aquest ha treballat de valent per poder fer créixer un conjunt de futbolistes i guiar-los cap a la seva idea de joc. Baixes de llarga durada, lesions inoportunes, absències degut a la maleïda covid, sancions... L’equip ho ha trampejat tot i se n’ha sortit prou bé. Míchel va modificar el sistema de joc renunciant a l’esquema que ell tenia en ment quan va arribar, però no ha obviat en cap moment al concepte de joc combinatiu i de possessió. Amb un sistema o altre el Girona domina tots els conceptes del joc i ho fa tal i com l’entrenador té pensat. Ara es mostra superior al seus adversaris i és l’equip que millor juga de la categoria.
Les fases del joc. Ortolá va demostrar diumenge passat davant el Fuenlabrada que la titularitat és fruit de la seva paciència però també del seu treball. El porter es defensa bé sota pals alhora que també executa a la perfecció la sortida de pilota. Com si fos un jugador de camp és el responsable de començar les jugades des de la seva àrea. L’inici del joc del Girona està pensat per guanyar superioritats numèriques des que el porter es disposa a posar la pilota en moviment. L’objectiu és sortir amb pilota controlada per atraure al rival, obligar-lo a saltar a la pressió per, seguidament, superar-lo mitjançant passades cap als jugadors que queden lliures.
La sortida amb el porter i els tres centrals genera avantatges. Bernardo, Santi Bueno i Juanpe s’organitzen per generar línies de passada, per dintre també apareixen Pol Lozano o Aleix Garcia mentre els dos carrilers es mantenen oberts en amplitud. Per jugar entre línies Samu Saiz i Álex Baena marquen diferències, la qualitat individual d’aquests dos futbolistes serveix per desencallar partits. Aquests són els futbolistes encarregats de sortir de la seva zona per rebre entre línies, girar-se i encarar la porteria adversària amb avantatge.
A mesura que ha tingut més confiança amb la pilota Pol Lozano s’està guanyant la titularitat com a migcentre, precís i tècnic en les passades que també treballa molt bé per la resta de l’equip quan no té la pilota. A la banda també es genera perill, Arnau Martínez s’ha adaptat mol bé al carril dret, profund i amb fortalesa física i qualitat tècnica. A l’esquerra hi ha més competència i entre Valery, un tot terreny que es pot adaptar en varies posicions, Jairo i Juncà no cal patir.
En la finalització sempre s’ha de destacar la capacitat golejadora de Christian Stuani. Continua molt fi en la rematada a un sol contacte, com sempre domina l’àrea rival i anticipa les accions als seus marcadors. Stuani és el golejador però les possibilitats d’ascens no poden dependre de l’estat de forma i dels gols de l’uruguaià. El mercat d’hivern està obert i els esforços han de centrar-se en un davanter de garanties.
Mantenir la ratxa. Com que queda molta lliga per davant segur que arribarà alguna fase on els resultats no seran tan bons com ara. El que es tracta és aconseguir que la dinàmica positiva sigui el més llarga i duradora possible i que en cas d’encadenar alguns resultats negatius aquests siguin els mínims possibles. El vestidor es mou per estats d’ànim. Ara l’equip està confiat, segur, fort, alegre, creu en el que fa i els jugadors es veuen guanyadors. La victòria genera més victòries com també les derrotes generen desconfiança, dubtes i situacions adverses. El millor equip de les darreres deu jornades de campionat és el Girona, el líder indiscutible i el que està aconseguit uns números d’ascens directe. Ara l’equip domina els partits, treu uns registres espectaculars, manté l’equilibri atac-defensa i té la força mental i la capacitat per guanyar a qualsevol.
Més plantilla, més recursos. Com més futbolistes estiguin implicats a la causa millor. En alguns partits s’han fet equilibris per poder treure una alineació competitiva i amb possibilitats de guanyar. El debut dels joves ha estat molt positiu alhora que ha servit per comprovar que futbolistes com Ricard Artero, Dawda, Ureña o Biel Ferrés estan preparats per si en un moment donat han de donar un cop de mà. Diumenge passat Kébé, Borja García, Jairo o Juncà, futbolistes que poden ser titulars, esperaven l’oportunitat per poder saltar a la gespa. Quan l’entrenador mira a la banqueta i vol trobar solucions, recursos que li permetin millorar quan faci canvis, possibilitats que li ofereixin opcions tan en atac com en defensa. L’equip creix al mateix ritme que creixen els futbolistes. La competència és sana i necessària, millors jugadors fan millor l’equip. Amb el mercat obert toca fer un últim esforç, prendre decisions i dins les possibilitats de l’entitat acabar de perfilar una plantilla que tornarà a lluitar novament pel desitjat ascens.
