Amb un estat d’ànim d’allò més òptim i la Lliga aparcada fins la setmana que ve, el Girona té aquesta tarda un repte ben llaminer. Lògicament, la Copa és secundària i el Girona no aspira a guanyar-la, però anar avançant rondes suposa, a part de prestigi i ingressos pel club, l’oportunitat de foguejar els nois del planter i veure la bona salut de què gaudeix la base. El rival d’avui, el Rayo Vallecano, és un altre Primera Divisió i els de Míchel ja han demostrat que això no els suposa cap problema, com van fer contra l’Osasuna a qui van reduir a la mínima expressió amb un equip farcit de joves i de menys habituals. Avui passarà el mateix i més encara arran de l’allau de baixes que torna a acumular Míchel que perd Valery per algunes setmanes, Jairo que s’ha tornat a sotmetre a una petita intervenció quirúrgica i a més a més, té dos jugadors possibles positius per Covid. Per acabar-ho d’adobar, Baena que ja arrossegava problemes contra el Fuenlabrada difícilment hi serà i Stuani, tot just va fer ahir el primer entrenament de la setmana també per culpa de problemes físics. A més a més, continuen de baixa, Terrats, Ureña i Sarmiento. Un panorama que fa feredat i que obligarà Míchel, altre cop, a mirar a casa. En aquest sentit, serà el torn novament per a Artero, que té la titularitat gairebé assegurada, mentre que també seran a la convocatòria Monjonell, Biel Farrés, Àlex Sala i Suleiman Camara.

Ser als vuitens de final de la Copa i aspirar a una eliminatòria contra algun dels grans de la Lliga passa per derrotar un rival de gran record per a Míchel però d’infaust per als gironins, que fa poc més de mig any veien frustrat l’ascens a Primera contra els madrilenys a Montilivi en la tornada del play-off. El juny passat el Rayo va aixafar la guitarra als gironins que, després de l’1-2 a Vallecas ho tenien tot a punt per celebrar el retorn a Primera i es van quedar amb un pam de nas (0-2). En joc avui, només hi ha la classificació per als quarts de final. No està malament però no té ni punt de comparació amb un any a Primera divisió, òbviament.

D’ànims de revenja, per tant, pocs per part d’un Girona que té el repte de donar continuïtat al gran moment de forma malgrat el piló d’absències que tindrà. Ahir es va confirmar que Valery estarà algunes setmanes de baixa per culpa d’una lesió a la musculatura isquiosural esquerra. Sense el de l’Escala i tampoc Jairo -contra el Lugo diumenge que ve ja hi serà-, Míchel només disposa de Juncà per ocupar el carril esquerre. El dret se’l disputen Arnau i Calavera. Caldrà veure si el tècnic fa descansar algun dels centrals titulars i dóna minuts a Monjonell o Farrés. Al mig del camp, Artero hi té un lloc segur i els altres dos podrien ser per a Pol Lozano i Ibrahima Kebé. Més complicat ho tindrà el tècnic madrileny en punta d’atac perquè Stuani només ha pogut entrenar un dia. A l’espera que arribin reforços aquest mes, les alternatives a l’uruguaià són Bustos i Pablo Moreno, a més a més dels extrems Gabri i Suleiman. Qui jugarà segur serà Juan Carlos, suplent a la Lliga contra el Fuenlabrada i que sembla que s’haurà de conformar amb ser el porter de la Copa.

L’onze gironí dependrà també de si es confirmen els dos jugadors positius de Covid. Això podria fer que el tècnic es veiés obligat a repartir encara més minuts entre els joves del filial.