Llueix el número 10 a l’esquena i això ja vol dir alguna cosa. Tret d’algunes excepcions, que ja n’hi ha, és el dorsal escollit per aquells futbolistes diferents. Fets d’una altra pasta. I Samu Saiz reuneix aquestes característiques. Ni de bon tros serà el més agressiu al damunt de la gespa, ni el que es faci un tip de córrer amunt i avall. Defensar amb ungles i dents tampoc seria el seu tret més característic. Això, per a d’altres. A ell que li reservin l’últim toc, la visió de joc, la creativitat. Ja ho tenen, aquesta mena de jugadors. Al madrileny li ha costat explotar i serà difícil saber, el dia que marxi, si a Montilivi haurà mai mostrat o no la seva millor versió. De moment, va fent, amb la seva intermitència habitual, però ara que el més calent és a l’aigüera, ha decidit deixar-se veure més que mai. Si hi és i està en condicions, Míchel el fa jugar. Com ho agraeix? Sent decisiu, engreixant els seus números i millorant els seus companys. Allò que se li ha demanat des del primer dia, però que no sempre ha ofert. Acumula dues jornades consecutives veient porteria. Just quan ha tocat enfrontar-se als rivals directes, als de més entitat. A més, ja ha superat el seu sostre golejador en una mateixa temporada amb el Girona. I quan encara queden partits per disputar-se.

Sempre ha rondat els 2.000 minuts per temporada a Montilivi i ja en duu 1.630, quan el mes de febrer atrapa el seu equador i queden encara un grapat de jornades per celebrar-se. Suma 26 partits, pels 94 que ha anat acumulant al llarg dels darrers anys amb els gironins. Són ja 19 titularitats i això el converteix en una de les peces més importants per a Míchel Sánchez, l’entrenador. La irregularitat que ha ofert a la primera volta l’ha aparcat i en aquest segon tram de calendari s’ha convertit en un dels futbolistes més prolífics de l’equip. Ja acumula 4 gols aquest curs i mai n’havia fet tants en una mateixa temporada des que va fitxar l’estiu del 2019. Un a la Copa, al camp del Puertollano (1-5). Els altres, a la Lliga i tots ells han arribat després de l’aturada per les vacances de Nadal. Va donar els tres punts al camp de l’Osca (0-1), va obrir la golejada contra el Ponferradina a l’estadi (3-0) i l’últim dissabte va ser imprescindible per rescatar un punt del sempre complicat camp del Valladolid (2-2). Ha marcat en les dues últimes jornades, coincidint amb l’inici del tram de calendari més complicat, amb una colla de rivals directes i que servirà perquè el Girona digui a què aspira i contra qui pot competir.

Amb 32 anys acabats de fer i un currículum farcit d’anades i vingudes, de bons moments i d’altres més foscos, Samu Saiz s’ha acabat quedant a Montilivi quan a l’estiu ho tenia tot de cara per anar-se’n. Li va tocar desfer maletes i acceptar la seva nova realitat. Inconstant de bon començant, s’ha anat entonant fins que s’ha convençut que si vol, pot. És un dels noms propis de l’equip, diferencial des del mig del camp cap endavant. S’ha destapat com a golejador i manté unes bones dades en l’última passada. Amb 3 assistències a la Lliga, es converteix en un dels millors assistents de la plantilla, només superat per Álex Baena, Arnau Martínez i Aleix Garcia. Net d’amonestacions, perquè va veure la cinquena targeta groga ara fa un mes, té per tant jornades per davant per jugar si les lesions no li fan la guitza. Ho agrairà el Girona, que treu tot el benefici possible del seu bon rendiment. Ja ha donat 4 punts amb els seus gols (a Osca i Valladolid), i també ha assistit en partits que s’han decidit per la mínima. Just el que se li demana a algú que vesteix el 10 a l’esquena.