Leganés 1-1 Girona: Més a la vora de l’objectiu

Cada gol, cada punt i cada detall sempre són importants en futbol, però un cop arribats al tram final de la temporada, passen a ser transcendentals. El camí cap al play-off exigeix el màxim nivell i un estat de forma excels i, el Girona, ara per ara, no el té. És en aquests partits on segurament és més rellevant no perdre i, ahir a Leganés, es va aconseguir un punt que pot ser molt valuós. Fa dies que el Girona no excel·leix com ho feia a principis de gener en què gairebé calia el pitet per anar a Montilivi. L’ascens directe ja és impossible, però l’objectiu és una mica més a prop gràcies a l’empat esgarrapat ahir a Butarque. En un duel molt tancat, els porters dels dos equips van ser els grans protagonistes. Dani Jiménez va evitar que dos cops de cap marca de la casa d’Stuani acabessin en gol i, per part gironina, Juan Carlos va treure una mà estratosfèrica a Bautista en un contracop claríssim. L’aturada de Juan Carlos va ser d’aquelles que donen punts. A la primera part, Arnau Martínez, en una acció a pilota aturada, va avançar els de Míchel que, tanmateix, van veure com el Leganés empatava mitjançant Qasmi, només set minuts després del 0-1, en una jugada on Arnau trencava el fora de joc.

L’empat final s’ha de donar per bo per a un Girona que va veure com Arnaiz, a la primera part, estavellava una pilota al pal que hauria pogut canviar el signe del partit ben aviat. El punt permet als de Míchel mantenir la sisena posició i, a l’espera del que faci avui el Cartagena, afegir un punt de distància a Oviedo, Burgos i Osca, que van perdre els seus partits. Ara bé, per fer magnífic el punt d’avui a Butarque, on el Girona continua sense perdre-hi, caldrà arrodonir-ho diumenge a Montilivi amb una victòria contra l’Oviedo. Després de la nul·la capacitat ofensiva oferta contra l’Eibar, Míchel va decidir sacsejar l’equip i deixar a la banqueta dos titulars habituals com Pol Lozano i Jairo. Els seus llocs el van ocupar Terrats i Juncà que, amb Aleix Garcia pel lesionat Samu Saiz, van ser les tres novetats a l’onze. Els gironins, van sortir, amb un equip teòricament més físic i no tan creatiu com el de les darreres jornades.

Un xut al pal d’Arnaiz va trencar el son en què estaven els dos equips durant els primers vint minuts. El davanter local va guanyar l’esquena a la defensa des de l’esquerra i va estar a punt de castigar el Girona en la primera aproximació del partit. Un bon ensurt al qual els gironins van respondre de la millor manera gràcies a una acció d’estratègia. Una centrada a l’àrea de Borja García no la va poder rematar Stuani, però el refús el va caçar Arnau Martínez per enviar, amb una finalització de killer, al fons de la xarxa de Dani Jiménez. Sense haver fet res de l’altre món, el Girona s’avançava al marcador. El 0-1 hauria hagut de donar tranquil·litat als de Míchel, tanmateix no va ser així. Ben poc va durar l’alegria blanc-i-vermella a Butarque, perquè només set minuts després del gol d’Arnau, el Leganés va aconseguir anivellar el marcador. Qasmi, en posició correcta perquè Arnau trencava el fora de joc, va guanyar la partida a Bueno per rematar a gol una centrada de Nyom des de la dreta i acabar amb la superioritat al marcador del Girona abans de la mitja part. Un gol evitable tant en l’origen com en la rematada, que va aixafar els plans dels gironins d’arribar als vestidors amb avantatge.

Llevat del gol, en una acció a pilota aturada, el Girona no havia tingut presència ofensiva. L’equip no oferia continuïtat en el joc a les zones decisives i, en canvi, entre Juan Carlos i els tres centrals es feien un tip de passar-se la pilota. Per guanyar, calia fer un pas endavant i el Girona no el va fer. L’equip va començar la represa igual de planer que a la primera part. El Leganés, sense ser res de l'altre món, tenia una mica més de presència a l’àrea gironina. Així, Juan Carlos va intervenir bé davant Qasmi abans que Arnaiz xutés als núvols també en posició franca.

El Girona no trobava el camí de la porteria local amb el joc, però sí que generava perill amb les pilotes a l’olla. Stuani va fer estirar de valent Dani Jiménez amb un cop de cap a la sortida d’un córner. Mentrestant, el Leganés sense dominar, va intentar-ho amb un parell de contracops d’allò més perillosos. Primer Bárcenas va provar-ho amb un xut que va sortir desviat per poc. Molt més clara va ser l’ocasió de Bautista en una ràpida acció que només va poder aturar Juan Carlos amb una intervenció espectacular. Míchel va fer oxigenar l’equip amb Jairo, Pol Lozano i Pablo Moreno. Els canvis van fer que el Girona passés a tenir més la pilota, dominar més el partit i arribar amb més perill. Borja García ho va provar amb una tisora acrobàtica desviada abans que Stuani tornés a veure com Dani Jiménez li evitava el gol en un altre cop de cap en una pilota penjada a l’olla. No hi va haver manera. El partit va acabar amb el Girona collant i el Leganés tancat a la seva àrea. El pas endavant de l’equip havia arribat tard i el temps s’acabava. Els gironins tampoc es van tornar bojos a la recerca del segon gol, conscients que un mal pas els podria deixar sense res. El botí, encara que fos petit, era al sarró.