Des de que el Girona FC va perdre al camp de l’Amorebieta per 1-0 el 29 de gener, l’equip de Míchel no ha fet altra cosa que enfrontar-se a rivals directes de manera continuada, fet que repetirà encara dues jornades més.

Fem un repàs. Després del dia esmentat a Lezama, els gironins se les varen veure amb Ponferradina, Valladolid i Eibar, amb la clara intenció de lluitar per l’ascens directe, amb tres equips que tenien el mateix objectiu.

Com és sabut els resultats no varen acompanyar i aquest tren es va donar per perdut, centrant tota la lluita en la sisena plaça i en un lloc a la promoció d’ascens. És aquí on els de Míchel se les veuen de manera continuada amb Leganés, Oviedo i Las Palmas, que també pensen en aquesta possibilitat. En aquest cas, però, es frena l’ímpetu del Leganés i se’l deixa a sis punts; es derrota l’Oviedo, que queda a cinc; i ahir es va guanyar a Las Palmas, que ara està a vuit punts.

Per si fos poc, dissabte vinent arribarà a Montilivi l’Evissa, que ara mateix està a sis punts del Girona FC. I en quinze dies es viatjarà a Almeria, per complir el vuitè partit consecutiu de màxima exigència, contra el conjunt de Rubi que pensa en la Primera Divisió.

Això, ja ho poden repassar, no ha succeït mai en els anys precedents. És veritat que l’equip ha necessitat victòries pels seus respectius objectius, però acumular tants partits seguits de cara o creu contra rivals tant directes, això no ho havíem viscut.

I no ens pensem que s’ha acabat, en tot cas el calendari agafa una mica d’aire amb la visita a Màlaga, abans d’una altra final contra un Saragossa que va llençat. Es podrà respirar una mica contra la Reial Societat B, abans de viatjar a Cartagena, que fins ahir trepitjava els talons dels gironins. I visitar el camp del cuer Alcorcón pot ser una alenada d’aire abans de rebre el Tenerife, ara quart a la taula.

Després d’això ja només quedaran tres partits de lliga i molt menys per saber si la promoció està a prop o s’ha complicat. És clar que amb aquest camí haurem gaudit com mai de la passió del futbol en la seva màxima expressió. Punt i seguit, malgrat el VAR.