Les esperances que encara podia tenir algú ahir de lluitar per l’ascens directe van durar tretze minuts. Va ser el temps que va necessitar el Cartagena per clavar dues estocades mortals a un Girona massa tendre tant en defensa com en atac. Els locals arrodonirien el marcador amb el 3-0 de De Blasis, ja a la segona part, entre ocasió i ocasió desaprofitada per a un Girona sense verí. No va ser un partit gris dels de Míchel que arribaven molt minvats per les lesions i, malgrat la contundència del resultat, van controlar el joc durant força minuts i van rematar a porteria més vegades que el rival. Això sí, amb una efectivitat desesperadament nul·la davant la d’un Cartagena letal. La derrota fa perdre el Girona l’últim tren que passava cap a l’ascens directe. No hauria de ser cap drama, perquè era molt complicat. El pitjor de tot plegat és que per darrere el Ponferradina va guanyar a Fuenlabrada i fa que el coixí respecte al setè es retalli a només 4 punts. Tot plegat fa que les males sensacions que deixa el resultat i la impotència d’ahir puguin complicar el bitllet per al play-off. L’equip té cinc partits per assegurar-lo començant per d’avui en vuit al camp de l’Alcorcón, ja descendit, on només s’hi valdrà la victòria.

No va entrar malament el Girona al partit i amb una mica d’encert fins i tot s’hauria pogut avançar en un cop de cap d’Arnau a centrada d’Aleix Garcia que va fregar el travesser. Va ser un miratge. A partir d’aquí i malgrat que els gironins tenien la pilota i semblaven decidits a anar per feina una desconnexió letal els va treure del partit. De Blasis, després del refús d’un córner servit per ell mateix, va poder centrar, sense oposició, la pilota a l’olla perquè Pablo Vázquez guanyés la partida a Juncà i superés Juan Carlos amb un cop de cap imparable. El Cartagena s’avançava en la primera arribada i castigava un Girona que, tocat, veuria com el partit es posaria encara més coll amunt dos minuts després. Una pèrdua innecessària de Víctor Sánchez al mig del camp va acabar amb la pilota a peus de Rubén Castro, que no va perdonar davant Juan Carlos. El porter es desesperava veient com el partit s’escapava en tres minuts.

Tot i el 2-0, el Girona no es va ensorrar i, encara que va costar, va tornar a agafar el control del partit a la primera part. L’equip pressionava bé la sortida de pilota dels locals i forçava errades amb molta facilitat. Així van arribar les ocasions blanc-i-vermelles. Primer va ser Stuani qui va posar a prova Marc Martínez després d’una assistència d’Iván Martín. Baena ho va intentar també amb un parell de situacions dins l’àrea en què els defenses locals van tapar el seu xut.

Marc Martínez es convertiria en el millor jugador del Cartagena en els darrers minuts de la primera part. Una gran estirada seva evitaria que un xut d’Stuani entrés per l’escaire. L’uruguaià es desesperava veient com l’equip no aconseguia entrar al partit malgrat gaudir de tants intents prou clars per marcar. El porter local tornaria a aparèixer per desfer una bona oportunitat de Baena. El Girona no havia llençat la tovallola, però la manca de contundència a les dues àrees va fer que se n’anés als vestidors amb la llosa del 2-0.

La represa va començar amb la mateixa tònica i amb l’esperança que el Girona trobés l’encert que li havia mancat a la primera part. A punt va estar el Girona d’assolir-ho però a Aleix Garcia se li va fer de nit quan va rebre una pilota franca de cares d’Stuani i, poc després, l’uruguaià va tornar a topar amb Marc Martínez després d’una centrada de Juncà. No hi havia maneres.

El Girona arriscava per cercar un gol que ajustés el marcador i Míchel havia fet entrar Bustos en el lloc de Víctor Sánchez. Tanmateix, amb el que es va trobar va ser amb la sentència quan De Blasis va rematar de cap una centrada de Delmás en un contracop magistral del Cartagena. El 3-0 deixava dat i beneït el partit malgrat que restaven molts minuts per endavant. El Girona no va abaixar els braços i va gaudir d’alguna situació de gol per retallar diferències. Iván Martín, sobretot, en va tenir una de molt clara.

Amb 3-0, Míchel va retirar Stuani per fer entrar Pablo Moreno. Ni el jove davanter andalús, ni tampoc abans Bustos, van suposar cap revulsiu per a un Girona que va continuar sent un amic a l’àrea rival. Moreno hauria pogut tenir situacions de gol però va fallar gairebé tots els controls que va intentar i els xuts que va provar van sortir d’allò més desviats. A les acaballes, Borja García va veure com Marc Martínez confirmava que ahir era el seu dia i li va neutralitzar l’intent.

Amb el Girona demanant que s’acabés el martiri, el Cartagena va avançar línies i, amb Ortuño al camp, hauria pogut fer més grossa la sagnia. L’exdavanter del Girona va gaudir de dues bones oportunitats per ampliar el marcador ja en l’afegit. Segurament hauria estat un càstig excessiu per a un Girona que ja havia carregat prou fort. Una bufetada que el desperta del somni de l’ascens a temps per preparar -i assegurar- el play-off a consciència a tots els nivells.