Aquí tothom va per feina així que no val a badar. Faria bé el Girona de deixar-se de romanços i superar la prova que té aquesta tarda al Santo Domingo si no vol complicar-se la vida. Fer el play-off és l’objectiu, s’està en predisposició de jugar-lo per tercera temporada consecutiva, tot i que qualsevol relliscada pot ser letal. Perquè els rivals, en el moment decisiu, no fallen. Això li posa encara més pressió al conjunt de Míchel, que veu com els equips que l’envolten van sumant i sumant.

Sobretot l’Oviedo, que ha posat la directa. Recorda al Girona de fa un any, que va presentar-se al desenllaç de la lliga regular encadenant victòries, sense ningú que el pogués aturar. Amb els asturians passa tres quarts del mateix. Són vuit jornades consecutives sense perdre i de triomfs ja en van sis de seguits. El que fa la mitja dotzena arribava ahir, amb contundència i al Carlos Tartiere. Obeng, Borja Bastón i Montiel van rubricar el 3-0 definitiu contra el Mirandés. Això deixa l’Oviedo, de moment, cinquè amb 63 punts. Els mateixos que el Tenerife, que és quart. I dos més dels 61 que acumulen els gironins. Recuperar una posició passa per imposar-se aquesta tarda a un Alcorcón que ja ha baixat de forma matemàtica.

Més important, però, és mirar enrere i veure on es troba ara la setena plaça. La frontera, el que marca el ser o no ser a la promoció d’ascens. Allà hi ha el Las Palmas, que va guanyar divendres al Màlaga (2-1) i s’ha acostat a només tres punts. Els canaris en tenen 58. En són 57 els del Ponferradina, encara que els del Bierzo també han de jugar avui. Es podrien enfilar als 60 si treuen endavant el seu duel amb el Cartagena, que és novè amb 52.

Resumint: el Girona té, abans de jugar, encara tres punts de coixí. Si perd i el Ponferradina guanya, el marge serà mínim: només un punt. En canvi, mirant el got mig ple, una victòria al Santo Domingo i una ensopegada dels de Bolo, deixaria la classificació pel play-off cada cop més a tocar.