Passen les setmanes i la cantarella és la mateixa. Sense contundència al darrere és (gairebé) impossible atrapar l’èxit a la Primera Divisió, una categoria que no admet errades. N’acumula el Girona, incapaç de tancar la porta i massa avesat a donar facilitats al rival de torn. La defensa no se n’acaba de sortir i així ho expliquen els números. Creix el comptador, jornada a jornada. Mala peça al teler. De temps per redreçar el rumb n’hi ha i de sobres, però millorar al darrere s’ha convertit ja en una assignatura pendent veient quina és la trajectòria d’aquests primers partits. Després de 8 jornades s’han encaixat 14 gols i una situació com aquesta no passava des de feia més d’una dècada.

Per ben poc, però els inicis de les altres dues aventures a la màxima divisió van ser un xic millor, defensivament parlant. Amb Pablo Machín, primer, i després amb Eusebio Sacristán, s’havien rebut 13 gols a cada temporada, després d’haver-se disputat 8 partits. En el primer cas, els gironins eren dissetens i estaven empatats amb les places de descens. La reacció va arribar a partir de llavors, agafant una mica d’aire, tot i que també és cert que en alguna d’aquelles primeres jornades del curs, l’equip havia sigut capaç d’acabar algun partit sense encaixar. Amb Eusebio, situació semblant, però un xic més profitosa: quinzè lloc i dos punts per sobre del perill.

Per trobar un escenari més desfavorable que l’actual cal remuntar-se al 2011, amb Raül Agné al capdavant del vestidor i a la Segona Divisió. Llavors, passats els primers 8 capítols els gols encaixats eren 15. Un més que no pas ara. S’ocupava la divuitena posició, a la part baixa, i la categoria es va salvar de miracle, en les últimes jornades. Un any abans, tres quarts del mateix. També amb Agné, 15 gols en contra després de 8 partits i dissetè lloc a la taula. La permanència, llavors, no va ser tan agònica. Són els dos únics precedents que empitjoren els números actuals en aquestes 15 temporades consecutives en l’anomenat futbol professional (Primera i Segona).

Durant aquest període també s’ha viscut una situació del tot oposada. Per exemple, quan l’any 2014 el Girona de Pablo Machín era líder de Segona després de 8 partits amb 7 gols en contra en el comptador i havent deixat el zero a la seva pròpia porteria en quatre ocasions. És a dir, en la meitat de les jornades disputades. O els 6 gols rebuts el 2012, llavors amb Rubi al timó de la nau, per ocupar posicions de play-off d’ascens.

Una història totalment diferent de l'actual. És cert que l’equip veu porteria amb facilitat (11 gols), molt més que d’altres rivals de la zona mitja-baixa de la classificació. Però els 14 gols encaixats és dels pitjors registres de la classificació. Només n’han rebut més el Getafe (16), Cadis (16), Espanyol (16) i un Elx (18) que juga aquesta nit contra el Mallorca al Martínez Valero.