El mes de juliol passat, en els primers compassos de la temporada i instants abans d’enfrontar-se al Peralada en un partit amistós, el Girona va fer públic el diagnòstic de la lesió a lligament creuat anterior que Borja García havia patit unes setmanes enrere. El migcampista no va poder completar l’històric «play-off» d’ascens a la Primera Divisió per culpa d’un problema al lligament creuat posterior del seu genoll esquerre. Es va fer mal a Eibar, en la tornada de la semifinal del play-off i on, precisament, va marcar el seu darrer gol amb la samarreta blanc-i-vermella. «Va ser el millor gol de la meva carrera pel context. Em vaig treure un pes de sobre després de no haver fet una bona temporada. Això sí, no hauria servit de res si els companys no haguessin dut el Girona a l’ascens a Tenerife, després», diu. Borja García no juga des de llavors ni tampoc té data de retorn. Veient que la recuperació avança però que ho fa a poc a poc, el jugador té coll avall que vol recuperar-se al cent per cent, sense cap mena de pressa, i que segurament aprofitarà l’aturada de la competició per la disputa del Mundial per acabar de fer net.
El procés de recuperació del madrileny va més lent del previst. El club havia anunciat que el període de baixa aproximat seria d’uns «tres mesos», però ja s’han superat els quatre. . «És un procés lent; em pensava que seria més ràpid. Tinc més ganes que mai de tornar, però no em vull precipitar, sinó tornar al cent per cent i no ser una càrrega», assegurava Borja García en una entrevista als mitjans del club. El mitjapunta és conscient que amb els temes de genoll cal anar amb cura i solen anar «a poc a poc». Mentrestant, Borja García viu i pateix des fora amb l’equip. «Els darrers quatre partits no hem guanyar i això pot fer que la gent desconfiï. L’equip competeix. Encaixem, tot i que no som fràgils defensivament. L’any passat també ens va costar bastant en els primers partits i després es va veure un futbol que feia molts anys a Girona que segurament no es veia», recordava.
