Jhon Solís i Èric Garcia, disposats a fer créixer el Girona

L'inici de temporada del Girona, invicte amb un preciós tretze de quinze, està generant unes expectatives altíssimes. El fet de mantenir el bloc de l'any passat, que tan bons resultats va donar, la continuïtat dels líders del projecte, l'entrenador Míchel Sánchez i el director esportiu Quique Cárcel i l'encert a l'hora de fer els retocs per aquesta temporada provoquen que, de moment, a Montilivi tot siguin alegries. Aquest migdia, a l'estadi, s'han presentat dos dels darrers tres fitxatges que van tenir lloc l'últim dia de mercat: el colombià Jhon Solís i el català Èric Garcia, a qui Delfí Geli va donar la benvinguda, desitjant-los molts èxits.

Solís i Garcia tan sols tenen divuit i vint-i-dos anys i són dos futbolistes diferents. El primer, migcampista, és una aposta a llarg termini i ha signat fins al 2028. El segon, central, arriba cedit del Barça. Tots dos exemplifiquen el perfil definit de jugadors que s'incorporen al Girona: nanos amb talent, ganes de créixer, reivindicar-se i contribuir a fer que el club blanc-i-vermell continuï fent passos endavant. S'afegeixen a noms propis com el de Couto, Savinho o Pablo Torre. No està anant malament, la cosa, tercers a la classificació amb un marge de deu punts respecte al descens.

Les sensacions d’un Girona que enamora

Solís, entre els més cars

Després de Dovbyk, el traspàs del qual va enfilar-se gairebé als vuit milions, Jhon Solís podria ser ben bé el segon fitxatge més elevat de la història del club. El secretisme impedeix confirmar-ho del tot, però algunes fonts situen l'operació al voltant dels cinc milions i mig d'euros. Solís superaria Mojica, Muniesa, Tsygankov, Romeu i Yangel Herrera, jugadors que van costar uns cinc milions. "Sabeu que no parlo de xifres. Solís té molt mercat, no passava desapercebut. Tenia equips de la Premier al darrere i l'únic que puc assegurar és que és una de les operacions més importants que hem fet", ha dit Quique Cárcel.

Solís, que encara no ha debutat amb el Girona, va fer-ho amb l'Atlético Nacional el curs 2021-22. Amb l'equip colombià va disputar 38 partits abans de fer les maletes cap a Catalunya. "Res arriba perquè sí, tot és fruit del treball. Tot ha anat molt de pressa, però m'agrada treballar. S'ha de gestionar bé, són molts canvis", ha detallat, abans de confirmar qui són dos dels futbolistes amb els quals s'emmiralla: "De Bruyne i Pogba. M'agrada com juguen".

Romeu i el canvi de tàctica

"Des de principis de juliol sabíem que l'Oriol podia marxar. Vam pensar a buscar un futbolista amb més recorregut i partits en el món professional, però veient com ha començat l'equip, amb la fórmula que fa servir Míchel, hem preferit apostar per Solís, que tenia altres equips al darrere", explica Cárcel, que resumeix les seves qualitats: "És un totcampista. És jove, però té un talent especial. Segur que jugarà el seu paper". "Les primeres setmanes estan sent bones, quant a l'adaptació. He parlat amb Míchel, vol que sigui un migcentre amb molta sortida i que vagi cap endavant", raona Solís, que aprofundeix: "He vist tota la feina que s'ha fet aquí, que és molt bona. En principi entro com a pivot, però si volen que sigui més ofensiu, ho seré. Tinc paciència, ja em guanyaré el meu lloc. Els companys estan jugant fantàsticament", afegeix Solís.

No hi ha clàusula de la por amb Èric

Després de Solís, ha estat el torn d'Èric Garcia, al qual Cárcel ha qualificat de "luxe que estigui amb nosaltres. No és normal que un internacional amb passat al Manchester City i al Barça, hagi tingut el punt de venir a un equip més petit". El director esportiu va confirmar que no existia clàusula de la por. És a dir, que podrà jugar contra el Barça quan arribi el moment.

El de Martorell va disputar els noranta minuts a Granada. "Vam fer un partit molt bo, sobretot la primera part. L'hauríem d'haver tancat abans, però estic molt content. Estem en un gran moment i s'ha d'aprofitar". "Abans de venir vaig parlar amb l'Oriol, em va parlar molt bé del vestidor i de Míchel. El que em va transmetre l'entrenador va ser clau. Tenim una barreja de plantilla interessant i jo el que vull és ajudar. Vinc d'una temporada, a escala individual, complicada, i em toca fer un pas endavant. Afortunadament, des de petit he tingut la sort de jugar en equips on es practica un estil de futbol molt semblant", ha afirmat Garcia, el currículum del qual és impecable. "Marxar del Barça costa. T'ho penses, perquè allà no hi tinc companys, hi tinc amics. Però cadascú ha de pensar en el seu cas i jo vull jugar. Que el Manchester City estigui al darrere ha ajudat al fet que sigui aquí, però la decisió l'havia pres independentment d'això".

Ser tan amunt a la Lliga és anecdòtic. "Ens agradaria acabar allà, esclar, però el curs és molt llarg. Ara venen partits molt complicats, veurem com responem", ha opinat, abans de donar una petita anècdota: Èric Garcia té família a les comarques gironines i són aficionats a Montilivi. "Fa molts anys que venen a veure els partits del Girona. De fet, l'any 2015 o 2016, ara no recordo quin, jo també vaig venir a veure un partit. Són molt del Girona, ells", finalitza. Ara, segur que ho seran una mica més.