Canvi de xip per una Copa sense ensurts

 Sense treva que valgui per Sant Narcís, el Girona ja prepara el següent compromís de l’equip, que serà dimecres a Lepe contra el San Roque (12:00). Celebrada i gaudida com tocava la victòria de divendres a la nit contra el Celtaa Montilivi (1-0), i després de veure com un gol del Reial Madrid en l’afegit a Montjuïc els impedia viure des del capdamunt de la classificació la festa major de la ciutat, als de Míchel els toca ara fer un canvi de xip. Sí, perquè el Girona aparca la Lliga durant tres dies per centrar-se en la Copa, una competició atractiva i perillosa alhora, en què l’equip ha signat bones trajectòries darrerament però on també la temporada passada va suspendre després de patir per passar la primera ronda a Quintanar del Rey (1-2) i de quedar eliminat a la segona al camp del Cacereño (2-1). És el que té la Copa per als equips de Primera i Segona, aquest risc de veure’s superats per un rival d’unes quantes categories inferiors que embruti la temporada i deixi l’equip sense la possibilitat de rotar. En aquest sentit, històricament el Girona mai ha ensopegat en la primera ronda al camp d’un club de menor categoria i, enguany, Míchel tampoc vol que passi.

Linares, Calvo Sotelo Puertollano, Gimnástica Segoviana i Quintanar del Rey han estat els escenaris de les primeres rondes del Girona d’ençà que es va recuperar el format a partit únic. Es va passar sí, però tant a Linares el 2019 com a Quintanar l’any passat es va patir, i no pas poc, i l’equip es va haver d’arremangar i baixar al fang per evitar la sorpresa. El precedent més recent és el del curs passat a Quintanar, no tot i que Riquelme va avançar els gironins, els locals van forçar la pròrroga i tenir ocasions per clavar un disgust més gros. Al temps extra, Stuani va acabar amb el patiment (1-2) abans de fallar un penal al darrer minut. També va costar més del compte, encara com a equip de Segona, la visita a Linares del curs 2019-20, llavors de Tercera. Lara va avançar els andalusos, però dos gols de Marc Gual (m.49 i m.73) van posar les coses al seu lloc. Aquell dia va debutar Santi Bueno, ara al Wolverhampton amb el conjunt gironí. La temporada següent (20-21), amb Francisco Rodríguez a la banqueta, el Girona va obrir el foc a la Copa a Segovia. Els dos primers gols de Nahuel Bustos amb la samarreta blanc-i-vermella van evitar qualsevol patiment innecessari (0-2). Un any més tard, ja amb Míchel a la banqueta, el Girona va signar una trajectòria notable a la competició. Això sí, a la primera ronda, hi va haver algun neguit quan el Calvo Sotelo Puertollano va igualar (m.24) el gol inicial de Samu Saiz (m.18). La superioritat gironina s’imposaria amb els minuts fins a l’1-5 final amb gols d’Aleix Garcia i dels joves Dawda Camara, Monjonell i Artero. A partir d’aquí, el Girona va eliminar, l’Osca, també de Segona i l’Osasuna, de Primera, fins que el Rayo, a vuitens, va barrar-li el pas d’arribar a quarts de final a Montilivi (1-2). 

La taca negra del Girona a la Copa la trobem la temporada passada. Després de superar el Quinantar del Rey, l’equip va quedar aparellat amb el Cacereño, de Segona RFEF. Tot i que Míchel va presentar un onze amb forces jugadors titulars com Arnau, Couto, Romeu, Aleix Garcia o Castellanosentre altres, els gironins se la van fotre. Castellanos va igualar el gol inicial de Grande, però a la segona part, Iván va fer el definitiu 2-1 que eliminava l’equip de la competició. Demà passat a Lepe, també hi haurà rotacions, però ben segur que amb l’exemple de Cáceres, faria bé el Girona d’anar per feina i no deixar espai per a sorpreses. Perquè està més que demostrat que qualsevol rival, de la categoria que sigui, pot clavar ensurts als equips de Primera. Fins i tot al colíder.