Quan el fitxatge més car de la història és barat

Parlem d'Artem Dovbyk? Parlem d'Artem Dovbyk. El davanter ucraïnès, que va protagonitzar una exhibició majúscula a Pamplona, participant en tres dels quatre gols del Girona, presenta uns números d'escàndol: en dotze jornades, acumula sis gols i quatre assistències. Es pot dir, sense lloc per l'error, que el fitxatge més car de la història del club (uns vuit milions pel 50%), és barat. I només té 26 anys.

Quan el club blanc-i-vermell va anunciar el seu fitxatge, Quique Cárcel ja va deixar ben clar que Artem Dovbyk necessitava cert temps d'adaptació. El 'nou' del Girona va ser anunciat el 6 d'agost al migdia, va fer un entrenament amb el grup i va disputar, al vespre, els seus primers minuts amb la samarreta blanc-i-vermella en el Trofeu Costa Brava contra la Lazio. Curiosament, al davant hi tenia Taty Castellanos, a qui venia a substituir. Una setmana més tard, feia el gol de l'empat al Reale Arena en l'estrena a la Lliga vuit minuts després de saltar a la gespa. Allò de l'adaptació semblava una broma.

«No m'agrada posar-me cap xifra, però com més gols marqui millor. Vull ajudar l'equip a guanyar. Potser sí que LaLiga és un altre nivell, tot i que intentaré marcar tants gols com pugui», assegurava un tímid Dovbyk durant la seva presentació. Stuani, amb un doblet contra el Getafe en la jornada 2, va ser titular, a principi de Lliga. Però tothom sabia que l'aposta per l'uruguaià tenia data de caducitat i aquesta va arribar en la jornada 5, a Granada. Aquella va ser la primera presència de Dovbyk en l'onze inicial i ja no n'ha sortit més, malgrat les seves convocatòries amb la selecció. I les xifres l'avalen.

A Granada, Dovbyk va donar la primera assistència, demostrant algunes de les qualitats amb les quals Quique Cárcel defensava el seu fitxatge. «És un jugador que s'adequa molt a les necessitats que busca Míchel. Sap jugar bé d'esquenes, va als espais i té una potència important». El director esportiu del Girona s'equivoca poques vegades.

El punt d'inflexió

I el que s'intuïa, va explotar definitivament a Montilivi, coincidint amb la visita del Mallorca. Gol i assistència de Dovbyk, que també marcaria en el següent partit, a Vila-real, on el Girona es col·locaria líder amb la jornada acabada per primer cop en la seva història en la Primera Divisió.

El company d'aventures de Tsygankov va passar-se un parell de partits sense veure porteria, contra el Madrid i el Cadis, però Míchel mantenia la seva confiança absoluta. No calia defensar-lo, perquè Dovbyk no només és gols, també és associació, lluita en el cos a cos, descàrrega i intimidació als contraris, que com el vigilen, deixen unes escletxes per les quals homes de segona línia, com Iván Martín o Yangel Herrera, que s'estan fent un tip de veure porteria, penetren sense miraments.

Amb Stuani vinculat definitivament al rol de revulsiu, Dovbyk va impressionar contra l'Almeria, amb el seu primer doblet a la Lliga. Van significar el 2-2 i el 3-2 d'un partit boig que demostrava que el Girona, a intercanvi de cops, també pot sortir guanyador, tal com li ha passat altres vegades. Remuntar també forma part de la identitat d'un conjunt que està obtenint uns resultats molt per sobre del previst. Com Dovbyk, que va triangular amb Blind per empatar i va buscar-se l'espai oportú per traçar una paràbola imparable per posar l'equip en avantatge. Un gol de davanter centre en una acció que, sumades a les que ja acumula, no val el que ha pagat el club per ell. Dovbyk val molt més.

«El curs convida a somiar»

Màster a Pamplona

Un partit més en blanc contra el Celta, i el xou al Sadar, on va marcar un gol i va repartir dues assistències per enfilar els gironins fins als 31 punts: deu victòries en dotze jornades que potser no es tornen a viure mai més.

En la primera assistència, Dovbyk va recollir una jugada individual de Savinho, l'altre extraterrestre de la davantera, per assistir a Iván Martín. En el seu gol, va rematar amb el cap una centrada de Miguel Gutiérrez, guanyant-se l'espai al segon pal. I en la segona assistència, va donar-li la pilota a Tsygankov perquè aquest situés el 2-3 en ple èxtasi col·lectiu.

Dovbyk és el quart màxim golejador de la Primera Divisió, per darrere de Bellingham, Morata i Griezmann. Encara no és Stuani i li falta molt per ser-ho, però té una pinta excepcional.

Subscriu-te per seguir llegint