El Figueres 2001-02 és, fins ara, l’únic equip gironí que ha arribat a la penúltima ronda de Copa

Dimecres contra el Rayo Vallecano (3-1), el Girona va igualar el seu sostre a la Copa del Rei. El conjunt blanc-i-vermell va aconseguir el bitllet pels quarts de final d’una competició on mai ha arribat més enllà. De fet, només una vegada havia tocat l’avantpenúltima ronda. Va ser durant la temporada 2018-19 quan, després d’eliminar l’Alabès i l’Atlètic de Madrid, el Reial Madrid va esvair el somni del Girona. 

Un somni que no ho va pas ser per al Figueres, que la temporada 2001-02 va fer realitat. Aquella fita de la Unió forma part ja de la història del futbol perquè, mai abans -i només el Mirandés després- cap equip que competís a l’antiga Segona B (tercera categoria estatal) havia arribat a les semifinals. El Figueres que entrenava Pere Gratacós i presidia Albert Domínguez ho va aconseguir contra tot pronòstic amb una trajectòria impecable en la qual va carregar-se el Barça de Reixach a Vilatenim (1-0, gol de Kali Garrido), a m és a més de Terol, Osasuna, Còrdova i Novelda. Només va escapçar el Deportivo de la Corunya a semifinals. «Aquell dia vam merèixer guanyar contra el Dépor. Vam tenir més ocasions que ells i no van xiular un penal a Juli Sunyer. Tristán va desequilibrar amb un gol d’esperó», recorda José Luis Peña. El Súperdépor va guanyar a Figueres (0-1) i l’1-1 a Riazor (gol de Piti Belmonte) no va servir per arribar a la final. El càntabre explica que, després de fer saltar la banca eliminant el Barça, l’equip va agafar una confiança absoluta que el va convertir en invencible a la Copa. «Ens passava factura a la Lliga sí, però arribava el partit de Copa i tots teníem el convenciment que guanyaríem i passaríem», descriu un Peña que té gravada la imatge de Vilatenim «ple» en cada eliminatòria.