El gran repte del Girona de fer-se un lloc entre els més grans

No hi ha res fet. És clar que no. Ni res perdut, només faltaria. El Girona té un coixí de set punts respecte al cinquè classificat i continua caminant convençut que pot abraçar el gran repte d’aquesta temporada, aconseguir un bitllet per la Champions League. Els darrers mals resultats a domicili han obert una escletxa perquè els més pessimistes comencin a dubtar de les capacitats de l’equip d’arribar viu a la línia de meta. Són quatre derrotes consecutives lluny de Montilivi on, per contra, l’equip es manté d’allò més fiable. I tot i això, l’avantatge és de set punts. Aquest cert alarmisme que traspua és el mateix que quan es lluitava per ascendir a Primera treia el nas per dir que «al final els tremolaran les cames» o que «no interessa pujar». És sa que hi hagi opinions per a tot i, de fet, és bo perquè vol dir que el club creix i genera estats d’opinió. En aquest sentit, convé recordar que el Girona s’ha colat, per mèrits propis, en una guerra on hi estava convidat. Míchel va donar per assolida la pantalla de la salvació fa mesos alhora que sempre ha descartat lluitar pel títol. «No és la nostra lluita». Tanmateix, les excel·lents prestacions de l’equip, fins ara, han fet que el Girona no s’hagi mogut de les tres primeres places pràcticament des del principi de la temporada i que Míchel anunciés a bombo i platerets després de la derrota a Bilbao de fa unes setmanes que l’objectiu passava a ser entrar a la Lliga de Campions. 

Traient el Madrid, que menja a part i va disparat cap al títol i la Reial Societat, que està molt distanciada ja, el Girona forma part del grupet on també hi són Barça, Athletic Club i Atlètic de Madrid que lluiten per les tres places restant per a la màxima categoria. En aquest sentit, la presència del conjunt gironí en aquesta pugna és un fet absolutament extraordinari fruit dels mèrits esportius de l’equip al terreny de joc. Sobretot si tenim en compte els números, on queda clar que el Girona neda en un mar de transatlàntics. Amb un pressupost de seixanta milions d’euros, el Girona planta cara a un Barça que el té catorze vegades superior (859), l’Atlètic que el té sis cops més gran o l’Athletic, que el dobla. A més a més, lògicament el Girona és el club amb menys pressupost dels nou primers classificats i només el Getafe, desè, el té menor (59,2). Reial Societat (161), Betis (188), València (99) i Vila-real (143) tenen molta més partida econòmica que els gironins. 

Pel que fa al límit salarial, si fa no fa passa el mateix. El Girona es mou amb 52 milions per a la plantilla mentre que els seus rivals, com a mínim doblen la seva partida, com és el cas de l’Athletic Club (100). El Barça, quadruplica la partida dels gironins destinada als jugadors (204), mentre que l’Atlètic de Madrid té disponibles més de tres-cents milions per a l’equip (303). De la mateixa manera que amb els pressupostos, el Girona, juntament amb el Getafe (41,6) és el més baix dels deu primers classificats, per darrere de Societat, Betis, València i Vila-real.