Conec Tià Salellas des dels meus temps d'estudiant de dret a la universitat. Em recomanava sovint lectures de textos d'experts juristes penalistes i reconec que des de llavors i per molt temps va convertir-se en un clar referent per a mi. Admirava la seva capacitat d'home fet a si mateix que va ser capaç de crear un despatx d'excel·lència jurídica després d'un treball incansable, però que alhora ho combinés sempre amb el compromís polític i cívic. Primer com a regidor de Serveis Socials a l'Ajuntament de Girona en diversos equips de govern socialistes de Quim Nadal, i després en diverses associacions i compromisos públics diversos, com el que més tard vam compartir en el Taller memòria, lluita i resistència. En certa manera, amb analogies i amb discrepàncies l'home d'ideals, d'amistats, de compromisos, de lluita per les llibertats i per les garanties de drets ha deixat petja personal i també en diverses generacions de juristes i polítics.
El model de cohesió social i de servei públic i universal dels serveis socials a Girona allunyat de la beneficència, i l'estructuració d'un potent equip municipal de serveis socials en els anys vuitanta responen en bona part al treball de Salellas a l'Ajuntament de Girona. No va deixar mai de creure en la política com a força transformadora, participant de la democràcia representativa com a regidor i militant socialista o en un altra opció política com la lluita internacionalista. Estimava profundament la professió d'advocat i els valors de justícia i de lluita pels drets individuals i col·lectius que representa. No va deixar mai de defensar causa que li semblés justa, ni de ser company quan el necessitaves, solidari en les dificultats que l'exercici del dret o la política comporta i col·laborador amb els òrgans de govern del Col·legi d'Advocats, i de ben segur ha iniciat una nissaga d'excel·lents juristes.
La creença en les utopies i en l'ortodòxia també el va fer un ferm admirador del projecte socialista a Cuba, país amb el qual tenia un lligam sentimental molt estret. A l'Havana, on Salellas hi col·laborava amb diferents juristes cubans i amb el Congreso de Ciencias Penales vam tenir alguns advocats gironins acompanyant-lo a ell de descobrir-hi una terra i una amistat especial. La preciosa cançó Iolanda de Pablo Milanés, el Guantanamera i l'Hasta siempre comandante formen part de la banda sonora compartida per nosaltres amb l'amic Tià.
Ningú desapareix del tot mentre hi sigui en el nostre record. El veig amb la seva densa barba que alguns clients confonien amb la fotografia que de marx hi té en el despatx, ben vestit amb l'estrella o la figura del Che a la solapa, també oloro el seu perfum, el sento riure i el sento cantar. Hi ha setmanes que valdria la pena que no existissin; aquesta, amb la desaparició de l'amic periodista Miquel Diumé i de l'amic advocat i polític Tià Salellas segur que n'és una.
*Advocat i diputat del PSC
