Les flors pàl·lides del malví, la rosa mística, les flors del cardó, la sàlvia romana, les flors d´amaril·lis, la cassoleta violàcia, les flors de la taperera, els lilàs de jardí i els lilàs de Pèrsia; l´anell de l´esclerodèrmia circumscrita, les espores de les làmines del teonanacatl, el corimbe de les flors del carraspic, les nervadures de l´espiga del frare de faveres;el fascinant tunicat colonial dels urocordats, l´orla de la gorja de les sargantanes mascles en zel; la termoluminescència de la fluorita a 300 graus.
L´Estudi en lila, de Maria Antònia Oliver (1986); La ciutat de color lila, d´Àngelos Terzakis (1937); A l´alba lila dels alocs, d´Antoni Vidal i Ferrando (1988); Lila, de Whiskyn´s (1997); El diari lila de la Carlota, de Gemma Lienas i Massot (2001); i la poetessa argentina Lila Calderón, autora del Balance de blanco en el Ángel Triste de Durero (1993)…
«Com una pubertat les liles embalsamen», de Miquel S. Oliver; «Amb un trenat de seda blava i branques de lilàs», de Josep Carner; «Aquell cel lila», de Bartomeu Barceló; «Sos cabells (…) cauen-li lassos esquena avall i es perden en el fons de lilà del seu vestit», de Joaquim Ruyra; «Esfullàvem lilàs entre les cendres.», de J.V. Foix…
«Perquè has vingut han florit els lilàs/ i han dit llur joia/ envejosa/ a les roses:/ mireu la noia que us guanya l'esclat,/ bella i pubilla, i és bruna de rostre./ De tant que és jove enamora el seu pas/-qui no la sap quan la veu s´enamora./ Perquè has vingut ara torno a estimar:/diré el teu nom/ i el cantarà l'alosa», de Joan Salvat-Papasseit.
«El meu cor, a dalt d'un arbre,/ està esperant els lilàs./ Arriba el sol amb espasa/ i gorra de capità. /Quatre falcons li sostenen/ la capa de roserar. / El rossinyol ha perdut la carta de navegar,/ i dos amants es parteixen», d´Agustí Bartra.
Llaç lila d´avui, 8 de març, contra la violència domèstica i a favor de l´amor.
