L'extinent d'alcalde i expert en seguretat ciutadana Jaume Curbet Hereu, va morir ahir als 59 anys a causa d'una malaltia. Va ser assessor de multitud de governs autonòmics i durant la seva etapa municipal va impulsar mesures aleshores innovadores a l'Ajuntament. Era germà del col·laborador d'opinió d'aquest diari Quim Curbet.

Nascut a Girona el 1952 i amb estudis de Filosofia a la Universitat de Girona (UdG) i de criminologia a la Universitat de Mont-real, Jaume Curbet havia entrat a l'Ajuntament de Girona com a número 5 de la candidatura del PSC que encapçalava Joaquim Nadal.

Va ser tinent d'alcalde de Seguretat de l'Ajuntament de Girona del 1979 al 1883 i la seva tasca a la corporació municipal va servir per modernitzar l'administració i també la Policia Municipal de Girona, fins al punt que va ser un dels impulsors de l'entrada de les dones al cos policial. Fa poc precisament, s'han celebrat les tres dècades d'aquell moment històric.

Planificació als Jocs del 92

Sempre observava altres indrets, sovint distants, per poder traslladar millores a la ciutat. Es va anar especialitzant en la seguretat ciutadana. Aquesta inquietud l'acabaria portant posteriorment a ser requerit arreu de l'Estat per donar la seva opinió. La seva vàlua, de fet, va provocar que moltes institucions sol·licitessin els seus serveis. Va ser assessor de la Generalitat de Catalunya, del Govern del Principat d'Astúries, de la Junta d'Extremadura, de la Junta de les comunitats de Castella-la Manxa, del Govern de Canàries i de l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz.

Entre altres càrrecs, també va ser responsable de planificació de la Comissió de Seguretat dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i autor de l'informe sobre la seguretat del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Dos grans esdeveniments que van moure milions de persones a la capital catalana.

D'entre la seva extensa tasca acadèmica, destaca la direcció del Màster en línia en Polítiques públiques de Seguretat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i, anteriorment, va dirigir l'Observatori del Risc de Catalunya i la revista Seguretat Sostenible.

El llegat bibliogràfic

A més, va publicar diversos llibres, Per exemple: Democràcia i Policia (1983); L'ètica de la policia (1984); La glocalización de la (in)seguridad (Madrid, 2006); Temeraris atemorits: L'obsessió contemporània per la seguretat (Girona, 2007); Conflictos globales, violencias locales (Quito, 2007); El rei nu: Una anàlisi de la (in)seguretat ciutadana (Girona, 2010) una publicació que també va veure la llum en italià i en castellà; o Un món insegur. La seguretat en la societat del risc.