Girona, dos quarts de nou del vespre. Un dissabte en el qual Temps de Flors s'allarga fins a les 12 de la nit i tots els museus són oberts és una ocasió immillorable perquè els comerços obrin la veda i ofereixin els seus encants fins a la matinada. Els prop d'un centenar de locals del centre ho saben prou bé, i converteixen Girona en una fira de mostres gegantina: fan més esforços que mai per cridar l'atenció a la gentada que passeja per davant dels seus aparadors. Comença la primera "shopping night" que viu la ciutat.

No n'hi ha prou amb mantenir els llums de les botigues encesos (quan es fa fosc fa un efecte ?es?trany). Els comerciants s'aferren al màxim al seu objectiu i s'"obren" als transeünts de les més diverses maneres: posant catifes vermelles a l'entrada dels establiments, repartint folletons de propaganda i oferint promocions i descomptes per la compra dels seus productes. De Correus a Emili Grahit es traça una línia nocturna on es barregen flors, gent, música i comerços i activitats pròpies de les jornades especials. La botiga TCN de llenceria femenina, per exemple, opta per mostrar el seu gènere amb maniquís de carn i ossos, i obsequia els seus clients amb un esmaltat gratuït i detalls per una compra superior als 150 euros. Més endavant, la botiguera d'un altre establiment va bastant atabalada però se la veu contenta i amb ganes d'afrontar tres hores i mitja de jornada laboral extra.

El punt neuràlgic d'aquesta línia Nord-Sud que uneix flors i comerços a mesura que cau la nit és el Mercat del Lleó. És l'establiment que l'ha feta més grossa. Les paradetes que estan obertes (no totes, si no hagués estat "inconcebible") desborden de menjar pels passejants: ara un "montadito", ara una tapa d'anxoves, ara un tast de vins, ara una torradeta de salmó... N'hi ha per tots els gustos i colors, i es mengen a ritme de hits musicals d'ara i de sempre. Fins i tot els que tenen ?menys manies (i colesterol), poden engolir un entrepà "marranu" farcit d'ous, embotit, carn i altres productes que, combinats, poden resultar explosius, però també boníssims.

Sobre les nou del vespre comença una desfilada de models organitzada i posada en escena per l'Associació de Comerciants del Mercat del Lleó. El seu president, Josep Campmajó, explica que és la primera vegada que es munta un esdeveniment similar i ressalta l'èxit de convocatòria. Els comerciants porten una jornada gairebé maratoniana: prèviament han plegat una hora més tard (a quarts de quatre encara despatxaven) i ara estan donant-ho tot atenent els famèlics visitants que vénen de les flors.

Campmajor atribueix el retard a l'hora de plegar a la inèrcia que ha portat tota la ciutat al llarg del dia. Retard que queda retratat en el caminar que té la gent que passeja un dissabte de Temps de Flors: lent, parsimoniós, feixuc i despreocupat. I aquest caminar no s'accelera amb el pas de les hores. Temps de Flors a la nit és nou per als gironins i descobrir-lo requereix el seu temps. El carrer de la Força presenta el mateix aspecte a les 12 del migdia que a les nou del vespre, i els fanals encesos donen una llum màgica i també estranya (com la de les botigues).

És la primera exposició de flors nocturna, la primera jornada comercial nocturna i, almenys en les primeres hores, el temps inestable de maig ha decidit respectar-ho. Ni una gota tot i que durant tot el dia ha amenaçat pluja. Això, però, no és nou en aquesta època de l'any. Els ciutadans n'han fet cas omís i han sortit en màniga curta a gaudir d'una nit inusual.