Crear és produir alguna cosa, sempre a partir de materials preexistents, però de manera tal que el resultat no tingui precedent. Crear és una habilitat humana fonamental, és el combustible amb el qual la civilització avança a través dels segles, però no totes les persones arriben a desenvolupar aquesta capacitat, entre elles molts polítics, banquers, empresaris i altres usuaris d'establiments públics dedicats a la venda i el consum de begudes alcohòliques.
D'altra banda, tot i que la capacitat de crear s'atribueix principalment a artistes, escriptors i altres productors de béns culturals, també cal esmentar la intensa capacitat de creació de veritats paral·leles que demostren molts advocats, periodistes, assessors d'imatge, directors de comptabilitat, portaveus polítics i altres clients habituals de concessionaris d'automòbils de gamma alta.
La creativitat és la capacitat innata de tot ésser humà de crear bellesa i ordre a partir del caos i el desordre. Una capacitat que a vegades costa d'apreciar en el treball dels artistes moderns, que semblen més interessats a revertir aquest procés creatiu, de l'ordre cap al caos, del silenci cap al soroll, de la meditació cap a l'esquizofrènia. La societat humana potser faria bé de reflexionar sobre aquesta qüestió.
Però, malgrat tot, els creadors no només produeixen realitats tangibles, ho saben bé els filòsofs, els teòlegs i els guionistes cinematogràfics, que es plantegen contínuament preguntes i no sempre arriben a conclusions concretes, tot i cobrar puntualment a final de mes. Quin és el sentit de la vida? Hi ha vida després de la mort? On es desenvoluparà la propera pel·lícula de Jungla de cristal? Tal com deia el gran mestre Woody Allen: "La resposta és sí, però quina era la pregunta?".
