Intentava explicar a uns coneguts de fora de Girona com arribar a un restaurant del barri vell, reconegut per la seva cuina i el seu amor particular per la cultura. I per fer-ho fàcil els deia: «Si no ho trobeu pregunteu a qualsevol gironí com anar al Modern». Es veu que ho van fer. I les respostes dels preguntats van provocar dues reflexions: la primera, que molt gironí i gironina ha oblidat què i on és el que va ser el cinema Modern. I la segona, com bé van dir els amics xaves amb molta sorna: «A Girona us ho teniu tant cregut que us atreviu a posar el nom de "modern" a una ruïna absoluta». I ben mirat, malgrat que els hagués engegat amb el gironisme ofès, les seves conclusions tocaven la medul·la d'un problema que té pinta de convertir-se en endèmic: una Girona que viu només del patrimoni de les coses velles, tot i fer servir eufemismes com antigues, amb encant o atractives, està condemnada a gastar la seva història.
Si s'acompanyés la insistència de fer servir les pedres venerables de reclam amb una campanya decidida perquè tots els gironins coneguéssim la història, els racons i el pòsit de vida ciutadana, podríem lubricar el motor de la modernitat. I penso en el coneixement de com és la gent de tota la ciutat, tota sencera; barris, carrers i places de tota l'àrea funcional. No només aprendríem a estimar molt més la nostra ciutat i la seva gent sinó que segur que sortirien idees noves que incidirien en la modernitat. I segurament s'entendria que modern és tot allò que ajuda a millorar i a enriquir la vida dels que residim entre les pedres, a banda i banda dels ponts i més enllà d'on descarreguen als turistes.
Un cop estimada potser encertaríem a veure que els canvis que la ciutat necessita no són tan cars, ni tan centrals ni molt menys elitistes. I per fer això no cal que esperem que sigui l'Ajuntament qui s'hi posi. Som una ciutat organitzada, farcida d'entitats i associacions, fins i tot amb una Federació d'Associacions de Veïns. Només cal posar-se a treballar. Això sí que faria ser modern.
