Valentí Fuster, de jove, volia ser jugador de tennis professional. Teresa Perales era karateka i ni tan sols sabia nedar, mentre que Pau Gasol volia estudiar Medicina i diu que no era especialment bo jugant a bàsquet a l'escola. Tots ells, però, van trobar la seva vocació i han aconseguit excel·lir en ella. En el diàleg inaugural de l'entrega de premis, moderat per la periodista Pepa Fernández, van animar tots els joves a trobar el seu talent i, sobretot, a esforçar-se per aconseguir que llueixi. Perquè l'èxit, van coincidir tots, no és qüestió d'atzar.

«L'objectiu de la vida és trobar el talent i la il·lusió de cadascú», va indicar Gasol. En el seu cas, creu que els seus 2,15 metres d'alçada no van ser determinants a l'hora de dedicar-se al bàsquet, sinó que va ser qüestió de posar-hi «ganes i determinació». En el cas de Perales, el destí li va canviar les cartes a mitja partida, quan es va quedar sense mobilitat a les cames. «Jo mai m'havia plantejat nedar. És més, semblava un ànec marejat», va recordar, afegint: «Quan t'enfrontes a una situació tan dràstica, que ja no pots fer coses que abans eren bàsiques, com caminar, tens dues opcions: queixar-te o tirar endavant». I ella, sense dubte, va optar per la segona.

Fuster, per la seva banda, va destacar el paper que han tingut els mentors en la seva vida, i per això va recomanar als joves que escoltin tants consells com puguin. També va considerar que les generacions més veteranes critiquen massa els joves enlloc d'ajudar-los, i va recomanar que les crítques es facin de forma positiva i no destructiva: «Som una societat molt crítica, però jo, quan veig una persona obesa o fumadora, en comptes de criticar, el que sento és empatia. Cal un punt de vista més positiu que ens permeti connectar amb la societat», va proposar.

Per a Gasol, l'esport és «un gran educador». «La competició t'ensenya a guanyar, perdre? són sensacions difícils, especialment quan t'has preparat molt i tens certes expectatives i no les compleixes», va admetre. Tot i això, va assegurar que, al final, «les derrotes et fan apreciar més els bons moments i t'estimulen a treballar per fer-ho millor». El mateix va dir Perales: «L'únic fracàs que existeix és quan et rendeixes o si tens tanta por que ni tan sols ho intentes. Algun cop he deixar de guanyar, sí, però he entès que el meu valor era haver estat allà i intentar-ho amb tota l'ànima», va explicar.

Fuster va recordar que «tots passem per fracassos», i que l'únic que es pot fer és superar-los i tirar endavant. «Quan presentem un projecte d'investigació i ens el rebutgen, dic als joves: mireu què ens critiquen, perquè segurament en podrem treure alguna cosa» va concloure.