10 de setembre de 2018
10.09.2018

La policia demana expulsar un líder musulmà de Salt per «terrorisme»

La resolució diu que Mohammad Attouil és una «amenaça real» i, si se l'envia al seu país, tindria prohibit l'accés a l'espai Schengen durant 10 anys · L'advocat demana que se'l porti a l'Audiència Nacional si és perillós i que s'aportin proves

09.09.2018 | 23:59
La policia demana expulsar un líder musulmà de Salt per «terrorisme»

La Direcció General de la Policia té una proposta d'expulsió per terrorisme del vicepresident de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya i president del Centre Cultural Islàmic Imam Malik de Salt, Mohammad Attaouil. Durant deu anys, Attaouil no podria residir a cap país de l'espai Schengen. El seu advocat ha demanat al govern que no adopti cap resolució fins que no s'aclareixi la situació per la via judicial i que la deixi en suspens.

L'Estat vol expulsar Attaouil «per la via administrativa, no penal», amb què no hauria de comparèixer davant un jutge, una mesura «excepcional» que s'aplica en casos d'amenaça a la seguretat nacional o que suposi un risc per a la convivència. Fonts de la Direcció General de la Policia van explicar a l'agència Efe que aquest procediment administratiu d'expulsió encara segueix obert i haurà de concloure en una instància judicial.

Mohammad Attaouil · TV3

El text de la resolució afirma que «si bé en els darrers temps Attaouil ha rebaixat molt el seu nivell de radicalitat en públic, no ha sigut així en el seu cercle privat». L'informe cita, sense concretar la font, que «defensa idees com la discriminació a la dona», combat la contaminació de la cultura occidental o fins i tot se l'acusa d'haver finançat la mesquita de Salt amb diners d'Aràbia Saudita. Segons l'informe policial, el dirigent musulmà té relacions amb persones que han estat detingudes per activitats vinculades amb el terrorisme i que en els seus cercles íntims ha defensat la «gihad bèl·lica».

Tot i això, Mohammad Attaouil va declarar a TV3 que no ha comès «apologia del terrorisme» i reclama: «Si jo he comès un o dos delictes de terrorisme he d'estar a la presó, abans d'expulsar-me he de passar per un jutge».

Presó preventiva immediata

El lletrat es va preguntar per què no el porten «immediatament a l'Audiència Nacional» o bé per què no es troba en presó preventiva «si és tan perillós». El professor Jiménez va lamentar que la Llei d'Estrangeria permet «expulsions a la carta» i per la porta de darrere.

L'advocat assenyala que «com diu la Direcció general de la Policia, la Llei d'Estrangeria permet les expulsions administratives. Això és cert. La clau de l'assumpte és que, fent-ne un abús, es poden produir «expulsions a la carta». «Decideixes a quina persona vols expulsar, i formules una denúncia amb una sèrie d'asseveracions sense cap prova, i quan l'acord d'expulsió es converteix en resolució administrativa ferma, es pot expulsar immediatament l'estranger», va afegir. Jiménez lamenta que per quan intervenen els jutjats del contenciós-administratiu i l'administració ha de presentar les proves oportunes, l'interessat està al seu país fa ja molt temps.

Segons l'advocat, la novetat és que, a més de les «típiques al·legacions sobre la perillositat i radicalitat del subjecte», s'afirma d'ell que ha comès un delicte de terrorisme, concretament de provocació pública a la comissió d'un delicte de terrorisme, incitant a la comissió d'aquest tipus de delictes fent apologia d'aquests, la qual cosa comportaria tres anys de presó.

Segons el parer de Jiménez, «signar això suposa reconèixer, per la mateixa Comissaria General d'Informació, que no han complert amb el seu deure legal de posar a disposició judicial un subjecte de qui afirmes que ha comès un delicte de terrorisme».

Per això, van portar l'assumpte a la Fiscalia de l'Audiència Nacional, per escrit i en persona, el passat 12 de juliol: «No podem entendre per què no se l'ha citat per declarar. Això és inaudit».

Davant aquesta situació, l'advocat va reclamar suspendre el procediment fins que es dilucidin les responsabilitats penals en qüestió.

La nacionalitat espanyola

Segons Jiménez, Attaouil va veure concedida la nacionalitat espa­nyola des de maig de 2016, i se'l va citar per jurar la nacionalitat el juny de 2017, però uns dies abans, se li va dir que no anés a jurar, ja que s'havia suspès el procediment.

L'abril de 2018 se li va notificar que s'anava a revisar el procediment de concessió de nacionalitat espanyola, encara que la llei diu que, fins que aquest procediment no acabi amb sentència ferma del jutge, la nacionalitat no es pot considerar revocada, va destacar Jiménez, que lamenta una situació d'«indefensió» d'Attaouil.

I va insistir que «en primer lloc, cal posar Mohammad Attaouil a disposició judicial, perquè investigui la possible comissió d'un delicte de terrorisme, i, en segon lloc, perquè ha de tenir lloc el procediment judicial que decideixi sobre la revocació o no de la seva nacionalitat».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook