15 de febrer de 2020
15.02.2020
Diari de Girona

Estètica aèria, equilibris i força es repten a la carpa del circ de la Devesa

15.02.2020 | 01:26

La segona jornada del Festival del Circ Elefant d'Or de Girona va servir per mantenir el llistó de les atraccions ben amunt. I mai millor dit. L'espectacle vermell, una de les semifinals del festival - l'altra correspon a l'espectacle blau- va tenir els espectadors mirant cap amunt una bona estona gràcies als diversos números a l'aire, amb els penjats en múltiples artilugis i fent les mil i una cabrioles. Unes atraccions que van acabar amb el públic dret al final de la cita per premiar l'esforç dels participants. Un reguitzell d'exhibicions sense treva acompanyades per la música en viu d'una orquestra que obliga el públic a entrar en dubte a l'hora d'escollir qui ha estat el millor. Dels assistents dependrà el premi del vot popular. Entre tanta exhibició en prímicia europea a Girona, tocava premiar l'elasticitat, l'equilibri, la punteria, la destresa, l'estètica, la força o la bellesa? Beneït dilema.

Va obrir el foc un duo femení rus, Mikhailova, de teles aèries, que va moure's a catorze metres d'alçada com si fossin dins de l'aigua. A continuació va ser el torn dels malabars del mexicà Luis Gerardo Cuevas, que va lluir-se llançant bitlles -que canviaven de color-, cèrcols a tota velocitat, barrets i disparant pilotes amb la boca a ritme frenètic. El tercer a entrar a la pista va ser un contorsionista mexicà, David Meraz, de 21 anys, que va causar els crits dels presents a la gran carpa de la Devesa. Les seves posicions impossibles, com si fos un personatge de goma, li permetien semblar un escorpí o una aranya. El ritme frenètic va portar al centre de l'escena el rola-rola aeri de Vladimir Ivanov, qui va oferir un número d'equilibri sobre cilindres amb la dificultat d'efectuar-lo al damunt d'una plataforma oscil·lant: la d'un trapezi. Cada cop més amunt. I cada cop semblava improbable pujar una mica més. Però no. A continuació va ser el torn del trio Poselskii de la república russa de Yakutia, que va exhibir-se amb salts mortals en una barra en elàstica, que van donar pas al grup acrobàtic xinès femení de Yinchuan que va moure's per la pista amb llargs monocicles mentre es llançaven tasses al cap les unes a les altres.

Pel mig, la còmica Oksana Awkward anava fent petits números participatius amb els espectadors i el director del Festival, Genís Matabosch, feia explicacions d'algunes de les atraccions.

Va seguir el quartet rus de la troupe Volozhanin amb uns equilibris en escala que tenien els assistents enganxats a les cadires. La següent actuació va ser la d'Andrey Lymanin que, més fibrat que Cristiano Ronaldo, va volar amb un màstil aeri per la part alta de la carpa. L'artista ucraïnès Vitaly Ostroverkhov va combinar els malabars de pilotes amb l'equilibri de pals de golf. Unes pilotes que sortien i entraven per la boca amb precisió.

L'estètica va fer-se present amb molta força amb l'espectacle Closing Eyes. Atrezzo, vestits, coreografia i música en plena consonància amb el moviment en unes cintes aèries que va enamorar el públic. Potser per això són els protagonistes del cartell d'aquesta novena edició del festival.

Va tancar la sessió un número curt però concís. Els xinesos mai fallen. Els acròbates d'Anhui van passar per l'interior cercles que cada cop situaven més amunt fent les mil i una acrobàcies abans i durant el salt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook