11 de desembre de 2020
11.12.2020
Diari de Girona

La Policia Nacional deté una veïna de Girona per catorze estafes a Internet

Va enganyar a venedors de plataformes de compravenda, es va quedar els productes valorats en més de 14.000 euros i a més els va estafar més de 5.500 euros · El CNP ha fet cinc intervencions aquest any per aquest tipus d'engany

11.12.2020 | 10:34
Una agent de la Policia Nacional investigant estafes per Internet -

La Policia Nacional ha detingut una veïna de Girona per catorze estafes a Internet.

Va enganyar a venedors de plataformes de compravenda entre particulars, es va quedar els productes valorats en més de 14.000 euros i a més els va estafar més de 5.500 euros,

Es tracta d'un nou cas de l'estafa anomenada de Wallapay que segons la policia afecta principalment a venedors que anuncien els seus productes en xarxes de compra i venda entre particulars.

Durant l'any 2020 la Policia Nacional ha efectuat cinc intervencions a Girona relacionades amb aquesta estafa.

L'última investigació, finalitzada el passat mes de novembre, va acabar amb la detenció d'una veïna de Girona que s'ha vist involucrada en, almenys, catorze denúncies interposades en diferents punts d'Espanya.

La policia assegura que darrere d'aquest tipus d'estafa, que és molt coneguda a Internet, hi ha organitzacions criminals assentades a l'Àfrica porten explotant diversos anys aquesta modalitat d'engany que, inicialment, afecta venedors d'articles que s'anuncien en plataformes de compra i venda entre particulars.

La trampa del fals Wallapay 

Els ciberdelinqüents fingeixen tancar un tracte amb el venedor i l'engalipen per fer el pagament a través de Wallapay, que presenten com una plataforma segura de pagament, en què el venedor només cobra si arriba el paquet i el venedor només l'envia si els diners està dipositat.

No obstant això, finalment les víctimes es troben que la plataforma de pagament no existeix, i el correu electrònic que rep el venedor i on se li diu que ha rebut els diners, és fals.

Aquest però, segons la Policia Nacional, és el més petit dels problemes. En la falsa comunicació de pagament, els autors de l'estafa faran constar que han pagat per l'article més del que s'ha convingut, element que en un primer moment sol passar desapercebut a les víctimes.

Reclamar el que s'ha pagat de més 

Creient que els diners ja han estat abonats pel comprador, el venedor remet el seu article a l'adreça que el ciberdelinqüent li ha proporcionat. Un cop l'article està en camí, comença la segona fase de l'estafa. El suposat comprador reclama al venedor que li torni els diners que suposadament ha cobrat de més. D'aquesta manera, les víctimes no només perden el seu article, sinó que a més els estafen quantitats que oscil·len entre els 300 i els 600 euros.

Electrònica, robots Thermomix i bicicletes de gamma alta són els articles predilectes de les organitzacions criminals dedicades a aquest tipus d'estafes.

Els beneficis de les bandes dels ciberdelinqüents depenen d'incorporar a les seves files a les denominades "mules", persones que rebran tant els enviaments remesos pels venedors, com els diners que els han estafat.

El paper de les mules 

D'una banda, l'organització capta a persones perquè rebin a casa seva els paquets i posteriorment venguin els productes que contenen. Per cada venda, perceben una comissió i la resta de diners obtinguts han de remetre-ho a l'organització criminal.

D'altra banda, les anomenades mules de diners són reclutades per fer arribar fins als seus comptes els diners que s'estafa a les víctimes i canalitzar-per diversos mitjans fins als criminals.

La funció de les mules és doble: d'una banda, proporcionen als autors adreces postals i comptes bancaris a Espanya. D'una altra, són els elements identificables davant una investigació policial, els primers a ser detinguts i, habitualment, els únics que arriben a ser identificats.

Persones vulnerables

Existeixen "mules" professionals que, sabent-ho, es presten a ser la cara visible d'aquest frau. Però en bona part de les ocasions, es tracta de ciutadans que en un primer moment creuen estar portant a terme una activitat lícita. Generalment es tracta de persones que mogudes per una necessitat econòmica urgent, que s'han anunciat en diferents plataformes oferint-se per dur a terme algun treball. També afecta amb freqüència a persones joves que es disposen a incorporar-se al mercat laboral.

Les organitzacions criminals promotores d'aquesta estafa, es presenten davant d'aquestes persones com a empreses amb base a l'estranger, que necessiten residents a Espanya per iniciar la seva activitat, desplegant tota mena d'arguments perquè els candidats a "mula" posin a la seva disposició comptes bancaris o rebin les mercaderies. Un cop en el seu poder, reben indicacions sobre com han de vendre'ls i fer arribar els beneficis fins als seus presumptes ocupadors.

De vegades, els problemes per a les "mules" no finalitzen quan són detectades i detingudes per la policia. Sol ser habitual que en el transcurs de la seva captació, els criminals s'apoderin de les dades personals d'aquestes persones, i amb ells contractin serveis o donin d'alta productes financers sense el seu coneixement, de manera que la seva identitat segueix compromesa i fins i tot mesos després d'haver perdut tot contacte amb els seus captadors.

Usurpació d'identitat

En altres ocasions, el que inicialment semblen mules de diners no són sinó persones completament innocents i alienes als fets. En aquests casos, aquestes persones van compartir amb un desconegut en algun moment una fotografia del seu carnet d'identitat, que va ser utilitzada pels delinqüents per fer-se passar per ells, ocasionant així seriosos problemes als titulars dels documents que acaben sent denunciats per estafa.

Alerta de la policia 

La Policia Nacional adverteix sobre els riscos associats a compartir amb desconeguts dades identificatives i fotografies de documents d'identitat, ja que una vegada en poder de delinqüents poden ser utilitzats sense consentiment del seu titular per a la comissió de tota mena de fraus.

A les xarxes de compra i venda entre particulars, és comú l'intercanvi de fotografies del Document Nacional d'Identitat entre comprador i venedor, en la falsa creença que davant qualsevol problema una de les parts podrà denunciar a l'altra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook