Superar un difícil camí creuant el continent africà des de Ghana fins a Líbia, embarcar-se vuit hores en una pastera fins a Itàlia i arribar finalment a Espanya. És el complex recorregut que va fer Frank Artur fa gairebé set anys, quan va marxar del seu país per cercar un futur millor, especialment laboral, i així poder ajudar la seva família. Després de fer diversos cursos, ara, amb dinou anys, ha pogut apuntar-se al Programa de Transició al Treball (PFI-PTT) de construcció, del Departament d'Educació de la Generalitat i del Servei Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament de Girona. Gràcies a això, i a posar-hi molt d’esforç, finalment ha aconseguit un objectiu llargament perseguit: l’han contractat a l’empresa de reformes on porta dos mesos fent les pràctiques del PTT.
«Aquest era el meu somni, trobar una feina bona», expressa l’alumne. «Jo volia aquesta feina, a la construcció, perquè m’agrada molt», diu el jove, que explica que ja es va fixar en l’ofici quan de petit havia d’ajudar el seu pare, i es va anar adonant que la feina l’atreia. Del PTT, apunta que «m’ha ensenyat moltes coses que no sabia, i jo també tinc moltes ganes d’aprendre». També agraeix al seu actual cap tota l’ajuda que li han brindat.
Aquest és Jordi Noell, de l’empresa Pascual i Prats, que es dedica a fer reformes i rehabilitacions a Girona. Mai havien agafat algú de pràctiques, però amb aquests dos mesos, l’Artur «ja és un més de l’equip». «Tenim feina, i com que el veiem amb empenta, hem decidit contractar-lo», explica Noell. Gràcies a això, l’Artur podrà tenir un permís de treball, una gestió feixuga però que assumeixen des de l’empresa per l’interès que tenen que formi part de l’equip. «És molt puntual, té bona actitud, hi posa molt d’interès, vol conèixer els materials...», són algunes de les coses que ha valorat l’empresa. «Encara li haurem d’ensenyar moltes coses, però amb el temps pot ser un bon paleta», defensa Noell.
Alta demanda dels PTT
Igual que el cas d’èxit de Frank Artur, la inserció al món laboral és un dels objectius que persegueixen els alumnes dels PTT, un recurs per a joves que no han superat la secundària. Si no s’hi inscriuen per trobar feina, ho fan per poder accedir a l’FP.
La demanda d’aquest recurs professionalitzador supera, de llarg, l’oferta, i més tenint en compte que cada programa ofertat a Girona té entre 15 i 17 places. De moment, s’han preinscrit 49 joves al PTT d’auxiliar de vendes, 50 al d’auxiliar de fabricació mecànica i instal·lacions electrotècniques (que s’incorpora a l’oferta el proper curs), 28 al d’auxiliar de construcció i 51 al d’auxiliar d’hostaleria. Són dades provisionals, perquè els instituts tot just estan arribant a final de curs.
En paral·lel, el Servei Municipal d’Ocupació (SMO) i la Generalitat van augmentant l’oferta: «S’ha fet un esforç molt important per poder doblar el nombre d’itineraris formatius, passant de dos a quatre en tan sols dos cursos acadèmics», remarca el coordinador de formació professionalitzadora de l’SMO, Joan Massó. Així, s’ha donat «resposta a una demanda del Departament d’Educació i a la necessitat dels sectors econòmics de la construcció i el de la fabricació mecànica, d’incorporar personal qualificat a les seves empreses per continuar creixent».
De fet, en el cas del perfil d’auxiliar de construcció, l’interès per trobar feina «és més elevat» que en altres PTT, explica Massó. En aquest PTT, que és el primer curs que es portava a terme, un 70% dels joves que fan pràctiques és possible que finalitzin amb un contracte de treball.
