Anar a l’escola pedalant. És la idea que hi ha darrere del Bicibus, un projecte de mobilitat sostenible que es va engegar a Vic i s’ha estès a centres d’Osona i Barcelona, amb centenars de nens i nenes participant-hi. Ara, el Bicibus pot arribar a Girona. De cara al curs vinent, les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) de cinc escoles gironines (Pericot, Balandrau, Annexa, Montfalgars i Domeny) s’han engrescat a impulsar aquesta nova forma de desplaçar-se fins al centre educatiu.

«Enfront de qualsevol altre vehicle motoritzat, la bici respecta el medi ambient, no genera contaminació, no fa soroll, promou la salut perquè fas esport, i dona autonomia a l’infant». Aquests són alguns dels arguments que exposa la presidenta de l’AFA de l’Escola Pericot, Anna Crous, i membre de la Comissió Verda dins l’entitat. La mobilitat és una de les seves preocupacions, i el Bicibus «ens encaixa molt», indica. De fet, aquest curs ja van sumar-se al moviment «Revolta Escolar», que demanava pacificar i fer més segurs els entorns de les escoles.

Com funciona?

El Bicibus funciona «com un autobús escolar, segueix unes parades i uns horaris marcats en les rutes en què es puguin recollir més alumnes». Els grups d’infants van acompanyats d’alguns pares i mares, segons disponibilitat. «S’ha de buscar la modalitat que millor encaixi a cada centre», afirma Crous. Això també passa pel que fa a la freqüència: per exemple, es pot començar a fer Bicibus un dia a la setmana.

Per analitzar la situació, a l’escola Pericot han estudiat els hàbits de mobilitat amb una enquesta als cursos de Primària, que van respondre unes 280 famílies i els seus fills. «Una de les preguntes que els fèiem era: si poguessin escollir el vehicle amb què anar a l’escola, amb quin els agradaria? I un 80% va respondre la bicicleta», indica.

Els resultats també revelen que més del 35% d’alumnes es desplaça a l’escola en cotxe, i que un 83% dels nens viuen a menys de tres quilòmetres del centre. «Si aconseguim que alguns vinguin en bici, reduiríem molts cotxes», planteja Crous. De moment, l’escola «ja s’ha mogut per posar més aparcaments de bicis dins el centre», explica.

«Ens agradaria treballar-ho al primer trimestre, i implantar-ho al segon», apunta Crous. Per materialitzar la idea, l’AFA de l’escola Pericot, així com les AFA dels altres quatre centres educatius gironins, rebran assistència dels impulsors del primer Bicibus a Vic. Constituïts en l’entitat Canvis en Cadena, oferiran aquest servei a 20 AFA l’any vinent gràcies a una campanya de micromecenatge per estendre els Bicibusos arreu de Catalunya.

Des del moviment Recuperem la Ciutat també donen suport als Bicibusos. De fet, el mateix moviment va néixer durant el confinament, «quan va quedar claríssim la quantitat d’espais que es destinen a moure’s en cotxe», explica un dels seus membres, Gerard Feliu, que també és enginyer de ponts i camins. «Trenta nens anant en bici vol dir 20 o 30 cotxes menys», apunta l’enginyer.

Des de Recuperem la Ciutat ofereixen ajuda a les AFA que es plantegin implementar Bicibusos, i també miraran d’estendre la idea a més centres. «En algunes escoles no tindrà sentit, però en altres sí», diu l’enginyer, que afegeix que si l’experiència és bona en aquests primers casos, «serà més fàcil que hi hagi més escoles que vulguin fer-ho».

Canvi de xip

Feliu exposa que «a les velocitats de la ciutat, el temps de viatge entre cotxe i bici canvia molt poc». Això, sumat als avantatges de moure’s en bici, com ara deixar el cotxe i no contaminar, practicar esport o promoure aquesta mobilitat en les noves generacions. «Jo esperava els 18 anys per treure’m el carnet de cotxe, i la bici era una joguina o un element de lleure pels caps de setmana, perquè ningú m’havia plantejat que podia ser el meu vehicle del dia a dia», comparteix Feliu. «Fomentar la mobilitat en bici des de petits pot ajudar a canviar aquest xip».

Malgrat això, Feliu critica que, de moment, «infraestructuralment, Girona no està preparada», ja que bona part de la xarxa ciclable (un 36% dels 41,61 quilòmetres) és carril bici en vorera. «Això trasllada el conflicte a vianant-ciclista, i el vianant és la prioritat màxima», argumenta Feliu. «Hi ha aquesta mentalitat que l’espai que és dels cotxes no es pot tocar. Això ha de començar a canviar. Els carrers no són només per qui va en cotxe». En aquest sentit, l’enginyer es pregunta si «necessitem tot aquest espai perquè ens movem tots en cotxe, o ens movem tots en cotxe perquè està fet així i no ho podem fer d’una altra manera?».