Una temperatura ideal en un diumenge d’hivern, 17 graus centígrads, va ser el preludi del vermut musical organitzat per la Universitat de Girona (UdG) per commemorar el seu 30è aniversari. L’esdeveniment, celebrat a la plaça de Sant Domènec, va congregar un centenar de persones -entre personalitats polítiques, personal universitari, estudiants i espectadors- que va gaudir d’actuacions musicals i espectacle, així com d’una taula rodona que va rememorar el paper de les institucions gironines en la creació de la Universitat, l’any 1991.
La celebració es va iniciar a les dotze, amb el sonor repic de les campanes de la Catedral, succeït per l’actuació de grup de batucada de la UdG. L’aniversari va continuar amb l’actuació de dansa aèria de la companyia Estampades, que va desafiar la gravetat en una actuació plena de suspens on les integrants del grup van poder comprovar l’estat de la façana de l’església de Sant Domènec -que segueix al seu lloc-, on les ballarines van fer tombarelles i salts suspeses en l’aire i subjectades per una corda, convertint les pedres de la façana principal en una mena de «matalàs elàstic». L’espectacle aeri va finalitzar amb el descens dels dígits tres i zero des de la cúspide de l’església, un gest simbòlic per commemorar aquestes tres dècades d’institució universitària a la ciutat.
«La universitat necessita ser més generosa. El saber no té sentit com una cosa individual»
Finalitzades les actuacions introductòries, el rector en funcions de la Universitat de Girona, Quim Salvi; el rector fundador, Pep Nadal; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el regidor de Gestió Urbanística del Barri Vell entre els anys 1991 i 1995, Josep Maria Birulés; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; i el president de la Diputació l’any de creació de la UdG, Josep Arnau, van participar en una taula rodona moderada per l’escriptor Josep Maria Fonalleras.
«Cal una catarsi»
En el marc de la taula rodona, Pep Nadal va fer una reflexió i petició al rector en funcions, Quim Salvi, al qual va demanar una «catarsi» per canviar les «dinàmiques individualistes» que, segons apunta, perjudiquen el saber i el coneixement, així com a la institució. Segons Nadal, la Universitat hauria de ser com «una comunitat monàstica»: «La gent ve aquí, es troba, fa una àgora, discuteix, mira quins són els problemes que ens envolten i aleshores tothom, uns des de la química i altres des de la geografia, o des del dret, tots, com una àgora conjunta discutim, ens preocupem i intentem que hi hagi una sortida. La universitat ha de ser un far per a la societat», va reclamar Nadal. El rector fundador va afirmar que la Universitat no s’ha pogut escapar dels individualismes que el sistema li exigeix, per exemple, a l’hora de publicar estudis, d’aconseguir places o càtedres, uns individualismes que assegura que juguen un paper perjudicial per al desenvolupament del coneixement. «M’he de barallar per ser millor que els altres, només val el millor. Això crea una societat extremadament competitiva que impedeix el debat i això la universitat també ho pateix avui», va reflexionar Nadal, que va afegir que «el saber no té sentit com una cosa individual. Darwin va descobrir moltes coses, sí. Però molts van fer atacs contra ell. Les idees van ser fruit de Darwin i de tots els que el van atacar».
« El qualificatiu universitari que acompanya la ciutat de Girona ja és molt estret i no es podria entendre una cosa sense l’altra»
En un discurs més reflexiu que històric, Nadal va interpel·lar a l’actual equip de govern: «Crec que el rectorat hauria d’impulsar una catarsi, la universitat necessita ser més generosa i canviar cap aquí. Els professors han de parlar els uns amb els altres, s’han d’ajudar i han de col·laborar i penso que avui es fa cada vegada menys».
Els orígens
El 12 de desembre de 1991, un divendres, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la llei de creació de la Universitat de Girona. La crònica d’aquell fet, publicada a Diari de Girona per Josep Mir, recordava que un cop acabada la votació dels diputats, «l’entusiasme i l’eufòria es van apoderar dels gironins que es torbaven a la seu del Parlament català». L’alcalde de Girona en aquella època, Quim Nadal, va valorar el naixement de la UdG com «la decisió de descentralització i equilibri territorial més important que el govern autonòmic ha fet a Girona». Un argument, el de la descentralització, que també es va posar sobre la taula durant el col·loqui.
En aquest sentit, el rector fundador, Pep Nadal, va valorar que «totes les situacions de dependència posen un límit a l’ambició». Segons Nadal, la ciutat anhelava una universitat pròpia: «Nosaltres vam necessitar ser independents i vam començar a actuar. No podíem fer moltes coses perquè no hi havia segon cicle. Ara, hi ha un element determinant i és que no hauria estat possible sense una quantitat important de gent que es va deixar ensarronar en el sentit que vam ser capaços d’il·lusionar a molta gent que durant molts anys va estar desitjant que aquí hi hagués una universitat», va recordar.
Per la seva banda, l’actual rector en funcions, Quim Salvi, va rememorar l’evolució que ha realitzat la institució en aquestes tres dècades,així com la dimensió que té actualment. «Els grans projectes d’Universitat s’han mantingut al llarg dels anys. La primera càtedra data dels inicis de la UdG, encara hi és, i en aquests moments en tenim 40 més. La vinculació ha anat creixent i han passat diferents persones per la Universitat i totes han entès la importància de treballar mirant cap al territori», va manifestar Salvi, que també va expressar que la institució, avui dia, està formada per un cos de 15.000 estudiants i 2.000 docents.
« Hem treballat trenta anys perquè la UdG sigui un far i una identitat de país»
L’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, va afegir que «el qualificatiu universitari que acompanya la ciutat de Girona ja és molt estret i no es podria entendre una cosa sense l’altra». Segons l’alcaldessa, la creació de la universitat també va permetre «revalorar i valorar el nostre patrimoni arquitectònic, que no estava posat en valor, així com molts altres valors afegits».
Acabada la taula rodona, el rector en funcions, Quim Salvi, va pronunciar un discurs on va reivindicar la feina feta al llarg d’aquests anys per construir una institució de coneixement i per al coneixement: «Hem treballat trenta anys perquè la UdG sigui un far i una identitat del país. Una referència que no només crea país, sinó que fa que la societat sigui més culte, lliure, social i democràtica. Un joc de columnes que explica una manera de ser. Avui hi ha molts més estudiants, més estudis, es defensen més tesis, i es publica molt més en revistes. En definitiva, es genera molt més coneixement», va concloure.
Final de festa
El grup musical Years and Years Band va ser l’encarregat de cloure la celebració amb un concert de versions que va fer un recorregut per la història de la UdG a través de grans temes del pop, el rock i el funk, des de Nirvana fins a R.E.M., passant per Michael Jackson, Daft Punk, Guns N’Roses o Rage Against the Machine, entre d’altres.
