Fora de les àrees metropolitanes, els autobusos són una de les grans assignatures pendents en matèria de mobilitat. I les comarques gironines no en són l’excepció. Així ho reivindica l’associació Promoció del Transport Públic (PTP), que aquesta setmana ha celebrat una jornada dedicada a aquest mitjà de transport sort el títol El paper de l’autobús en el marc del sistema de transport públic. Des de l’associació indiquen que l’autobús suposa el 41% de la mobilitat sostenible a Catalunya, però adverteixen que, més enllà de les àrees metropolitanes, cal trobar «un model de transport públic que atorgui als autobusos un paper rellevant i que prioritzi la coordinació amb els serveis de trens». El coordinador de l’oficina tècnica de la PTP, Daniel Pi, ha remarcat la importància d’adaptar l’autobús a les necessitats quotidianes de mobilitat, amb horaris combinats amb altres transports públics (sobretot el tren) que facilitin la vida a l’usuari, però que també puguin propiciar enllaços entre serveis a les capitals de comarca o punts d’enllaç.
Des de l’associació defensen que, com a criteri general, la xarxa de transport per carretera hauria de complementar el sistema ferroviari, «evitant generar duplicitats d’oferta per tal de guanyar eficiència i evitar competència entre els dos sistemes». En els casos en què el servei per carretera ofereixi un temps de viatge millor que la xarxa ferroviària, ambdós serveis han de poder conviure, segons demanen des de l’associació. I en aquest sentit, consideren que un element clau és la intermodalitat, amb un sistema que integri tots els mitjans de transport públics que estigui definit per la «coordinació» i la «fiabilitat».
Una xarxa insuficient
Per a la plataforma, aquesta xarxa és insuficient en aquests moments a Catalunya. És per això que defensen que cal estudiar nous nodes d’intermodalitat i punts de parada que no penalitzin el temps de recorregut. Així doncs, plantegen que cal estudiar nous serveis combinats d’autobús i tren, i a mesura que el sistema ferroviari agafi més robustesa, establir nous punts d’intercanvi per donar servei combinat. Pel que fa a les línies que passin per una autovia, volen plantejar la possibilitat d’establir punts de parada als llocs on, en condicions de seguretat, es pugui fer la pujada i baixada de passatgers que endarrereixin el mínim el temps de recorregut. Per tal de potenciar aquesta intermodalitat, tenen propostes concretes per a les comarques gironines mirant a l’horitzó 2024. Així, defensen que cal millorar la coordinació amb els horaris de tren a algunes de les línies ja existents, com la de Sils-Riudarenes-Santa Coloma-Anglès-Amer. A més, demanen que es creïn noves línies de connexió, com per exemple des de Sils a Castell d’Aro, Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols o des de Flaçà a l’Estartit, entre altres. També defensen que caldria millorar la connexió amb autobus de les capitals de comarca que no tenen estació de tren, que en el cas de les comarques gironines són unes quantes: Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà, Banyoles i Olot.
De la mateixa manera, des de l’associació demanen que àrees metropolitanes com la de Girona abandonin «les barreres administratives» per tal de fer una xarxa de transport conjunta de la conurbació, ja que en molts casos, les trames urbanes de la ciutat i els municipis del voltant es troben a poca distància. Des de l’associació també es reivindica una avaluació més freqüent de la qualitat i fiabilitat en la prestació del servei. En aquest sentit, reclamen la qualitat i facilitat de la informació als usuaris, tant estàtica com en línia, i l’exigència dels GPS en els vehicles destinats al transport públic, amb capacitat de consulta per part de l’administració competent. De la mateixa manera, consideren que l’administració hauria de ser capaç de facilitar, «i no dificultar», la formulació, tramitació i resolució de les queixes dels usuaris. A més, creuen que les dades objectives obtingudes en el control de qualitat haurien d’influir en la valoració del sistema i fins i tot en la valoració d’ofertes posteriors. «Cal assolir uns nivells d’integració operativa, informativa i tarifària per promoure la mobilitat sostenible, amb un servei informatiu únic i plenament integrat que inclogui l’avaluació del servei i la resolució de les queixes», resumeix Pi. Finalment, l’associació també subratlla el paper del transport públic en la lluita contra el canvi climàtic, i recorda que ja ha aparegut una generació «que ja no dona per suposada la tinença de cotxe».
