El jutjat contenciós-administratiu 3 de Girona va celebrar ahir el judici pel cas del nen de 10 anys ofegat a les hortes de Santa Eugènia el juny de 2017. La família del menor va interposar una reclamació patrimonial a l’Ajuntament de Girona en considerar que la zona dels fets no estava prou protegida ni senyalitzada, però el consistori la va desestimar. Després d’interposar una demanda, ara el cas ha arribat a judici, on la jutgessa haurà de resoldre si l’ajuntament n’és responsable patrimonialment per no haver protegit millor l’espai. La vista, que estava previst que durés mitja hora, finalment va allargar-se’n prop de dues per la disputa entre els pèrits proposats per les parts.

Els fets van tenir lloc el 14 de juny de 2017, quan el nen, que havia anat a un dels estanys de les hortes amb dos amics, va ofegar-se perquè no va poder sortir. Els estanys de la zona no estan destinats al bany i estan fets amb un material molt relliscós, polietilè, que fa impossible sortir-ne. La família considera que l’ajuntament va negligir en no protegir prou la zona i li reclama 340.000 euros de responsabilitat patrimonial.

Un testimoni que habitualment passejava el gos a la zona de les hortes va explicar a la jutgessa com era l’espai quan va tenir lloc l’incident. Va dir que era una zona d’oci on molta gent s’hi banyava, però que a la zona d’accés a l’estany, «per on accedia tothom», no estava tancada. Hi havia, això sí, un tancat de fusta un cop s’arribava al camí verd, on també hi ha un mirador. El testimoni va afirmar que alguna vegada s’hi havia trobat animals ofegats i que els veïns dels horts deien que algun dia «passaria alguna desgràcia».

Uns mesos després de l’accident, la zona va canviar d’aspecte, i ara tot el recorregut està perimetrat per una tanca de fusta recoberta de filferro. També està senyalitzat.

Discussió pericial

Durant la pericial de la vista oral, els tres pèrits proposats per esclarir si les mesures eren les adequades no van posar-se d’acord. En un moment donat, el debat va escalfar-se, i la jutgessa va haver de cridar l’atenció a les parts perquè no es respectaven el torn de paraula. Al final, la jutgessa va decidir anar al lloc dels fets amb totes les parts per seguir allí la discussió.

Per un costat, l’informe pericial de l’ajuntament conclou que la zona llavors ja complia amb les condicions pertinents de seguretat, ja que està dins el projecte europeu Natura 2000, que fixa requisits per protegir-ne la biodiversitat. Segons el pèrit, està pensat com un espai de protecció d’aus i no perquè hi accedeixin persones. En canvi, els dos pèrits de la família subratllen que, en primer lloc, aquest informe es va fer un any després dels fets i que llavors ja s’havien introduït millores en la seguretat de la zona. Amb tot, el seu informe va ser fet tres dies després dels fets, on segons un dels professionals, que es dedica al disseny de basses, va assegurar que el disseny d’aquesta bassa «falla», perquè en estar en un espai urbà requeria mesures per evitar l’ofegament de persones i animals. «És com si en una zona urbana poses un pou de tres metres i no hi poses un tancat».

«La zona convidava a banyar-s’hi, i a més hi havia un espai com de platgeta que era molt atractiu pels nens», va explicar un dels pèrits, que va insistir que «no hi havia cap indicació que no es pogués passejar prop del llac o banyar-se». També va indicar que el tancat de fusta era discontinu. «Si això fos veritat, no s’hauria concedit el distintiu de zona protegida perquè no compliria els requisits», va contestar el pèrit municipal.

Les parts hauran de presentar les seves conclusions, i llavors la jutgessa haurà d’emetre sentència.