El jutjat mercantil de Girona ha retornat la gestió de dos aparcaments soterranis de la ciutat a l’Ajuntament després que l’empresa concessionària hagi fet fallida econòmica. Es tracta dels estacionaments situats a sota de les places Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, al barri Devesa- Güell i del carrer Emili Grahit Els dos equipaments estaven gestionats per la societat Aparcaments Girona 2003 SL que va començar a tenir pèrdues l’any 2009. La seva adjudicació es va concedir el 30 d’abril de 2003 i l’1 d’abril de 2004, respectivament. El del Güell es va estrenar el 2004 i el d’Emili Grahit el 2008 després de protestes veïnals a l’Eixample que rebutjava l’aparcament, inicialment previst al carrer de la Creu. El primer acabava la concessió el 2051 i el segon, el 2058.
Després de diversos litigis amb l’Ajuntament, la concessionària va entrar en fallida econòmica i en un procediment concursal des del 23 de juny de 2016 i amb la gestió dels estacionaments, des d’aleshores, per part d’un administrador concursal. L’any 2015, per exemple, segons els resultats de balanç del 2015 que consten al registre mercantil, les pèrdues de l’empresa havien estat de 636.287 euros. Havia reclamat indemnitzacions en sentir-se perjudicada per diverses accions vinculades a la mobilitat a l’entorn dels aparcaments (la implantació de zones verdes o la presència de moltes places d’aparcament gratuïtes, entre d’altres).
Una comissió interventora
Quan el jutjat mercantil va obrir la fase de liquidació del concurs de creditors el 25 d’octubre del 2021, l’Ajuntament va demanar recuperar la gestió dels estacionaments en considera que la llei li ho permetia.
Ara però, l’Ajuntament ha demanat al jutjat que, de moment, l’entitat barcelonina d’auditoria i assessoria fiscal Biarge, Garcia i Bru de Sala, S.L.P., com a actual administradora concursal, continuï amb la gestió i explotació del servei, durant nou mesos.
El govern local considera que per garantir la reversió de les instal·lacions en condicions adequades primer hauria de nomenar una comissió interventora tècnica vigent fins al trasllat definitiu de l’explotació de les dues instal·lacions. Per aquest motiu, ha demanat aquests nou mesos.
Un informe ple de queixes
Un extens informe del secretari però, posa de manifest que des del 27 març de l’any 2017 ja va posar sobre la taula la possibilitat que tenia l’Ajuntament de demanar la resolució de la concessió. Al·legava, per una banda que havia quedat acreditat que l’adjudicatària no va constituir la garantia i, al seu parer, això és motiu automàtic per poder trencar el contracte. També que, hi havia hagut una transmissió d’accions de la societat concessionària amb la pèrdua del control efectiu dels socis inicial sense la seva prèvia autorització municipal. El cas es va traslladar a la Comissió Jurídica Assessora (un òrgan consultiu de la Generalitat) que no va donar validesa als arguments del secretari i l’Ajuntament va deixar caducat la proposta del secretari.
Tot i això, el 26 de març de 2018, des de la secretaria municipal es va insistir en la necessitat de resoldre el contracte, però després de passar novament per Comissió Jurídica Assessora, amb la mateixa valoració que el primer cop, l’Ajuntament va acabar declarant la caducitat de les pretensions del secretari. En el document, el secretari lamenta, a més, que no se l’informés sobre qui va demanar ara resoldre el contracte al jutjat.
El secretari alerta d’un possible delicte penal el 2003
En l’informe del secretari municipal sobre la resolució del contracte dels dos aparcaments soterrats en favor de l’Ajuntament de Girona, José Ignacio Araujo, alerta que l’any 2003, en adjudicar-se la concessió, podria haver-se produït un delicte penal. Exposa que l’empresa que explotava els aparcaments «mai» va dipositar les garanties que havia de pagar «ni en el termini de 15 dies des de l’adjudicació de contracte», una circumstància que «no va ser objecte de control per qui tenia la responsabilitat de la gestió de l’expedient» ni amb posterioritat com queda palès pel tresorer municipal en un informe del 27 de febrer de 2018. Això, al seu parer podria ser constitutiu d’un «il·lícit penal» en tractar-se d’un «document intervingut per fedetari públic en l’exercici de les seves funcions de fe pública determinades en aquell moment.»
Detalla que és molt «greu» que en el títol de constitució del dret concessional del 14 de desembre de 2007 formalitzat en document administratiu i intervingut per la secretaria es manifesta que «l’entitat adjudicatària Aparcaments de Girona 2003 SL ha constituït la fiança definitiva per import de 17.743,79 euros i 177.437,88 euros « en els «termes establerts» en el plec de clàusules. Diu que aquesta afirmació «és incerta i no ajustada a la realitat» ja que la concessionària «mai» va formalitzar, constituir i dipositar les garanties que preveia el plec de condicions que regulava la concessió. I insisteix en què això, per llei, ja era motiu de resolució del contracte abans que s’hagi fet ara. L’Ajuntament però, va fer cas a la Comissió Jurídica Assessora dos cops i no va insistir.
