Girona té 102.864 habitants. O almenys això és el que diu la darrera actualització del padró municipal de l’any 2021. Però un recent estudi de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial de l’Ajuntament estima que en realitat a la ciutat viuen gairebé 130.000 persones (129.449). El càlcul es basa, sobretot, en el consum d’aigua corrent dels habitatges on, oficialment, no hi resideix ningú segons el cens. Un biaix de 26.740 persones entre els habitants empadronats i els que realment viuen a la ciutat; i, per tant, fan ús dels serveis del municipi.
Una diferència que, a criteri de la professora de geografia de la UdG Isabel Salamaña, és habitual en moltes poblacions i que, en el cas de Girona, això no genera un especial estrès en els serveis. En canvi, aquest volum de població sí que provoca tensions en l’accés a l’habitatge perquè «el terme municipal és petit, hi ha poc sol lliure per fer nous habitatges, i sobretot hi ha un problema de manca d’oferta a preus mitjans/baixos; i encara més d’habitatge públic». Des del punt de vista de l’Ajuntament, el regidor d’Urbanisme i Activitats, Lluís Martí, coincideix amb Salamaña que els serveis municipals poden assumir una ciutat de 130.000 habitants. «Des del punt de vista dels serveis essencials municipals que hem de prestar, no tenim en compte si un habitatge hi viu gent o no, perquè un pis que avui és buit demà pot estar en ús», afirma Martí que, però, difereix del punt de vista d’Isabel Salamaña, perquè encara veu força possibilitats per créixer en nombre d’ habitatges i, per tant, en habitants. «El límit de població a la ciutat és el nombre d’habitatges que permet el planejament, els que ara mateix ja hi ha i els que es poden arribar a construir segons el Pla General», sosté Martí que veu opcions per construir nous habitatges «no només a Domeny, sinó també a l’Avellaneda i en altres zones urbanitzables de la ciutat que, en qualsevol moment, pot venir el promotor o el propietari i demanar un pla parcial o un projecte d’edificació».
«Els serveis es dimensionen per la ciutat urbanitzada, perquè es planifiquen per tots els habitatges que hi ha actualment a la ciutat, estiguin buits o no i hi visqui més o menys gent»
«Som tres grups de persones que els que residim a Girona: els que estem empadronats, els que hi viuen i no estan empadronats i els que van i venen per estades turístiques d’uns dies, per uns mesos per temes laborals...», desgrana Salamaña sobre la població de Girona on aquesta diferència entre empadronats i residents reals es manté estable des de fa anys. Així, per exemple, l’any 2011 el padró municipal situava la població de la ciutat en 97.018 habitant quan, segons el mateix estudi basat en la despesa d’aigua, a Girona hi vivien 123.496 persones. Una diferència de 26.478 persones, una xifra gairebé idèntica a la de 26.740 que revela l’estudi amb les darreres dades disponibles just una dècada després. «Hi ha un part de la població que té mobilitat al llarg de la setmana, que de dilluns a divendres viuen en un lloc i el cap de setmana en l’altre, però això no només passa a Girona. Si, per exemples, s’estudia la població d’un poble petit, com Ridaura, es veurà com el cap de setmana hi viu el doble de gent que entre setmana», reflexiona l’especialista en geografia de la Universitat de Girona que, també, té experiència en la gestió pública a la ciutat perquè va ser regidora en governs de Nadal i Pagans.
Des de l’Ajuntament, Lluís Martí admet que, tot i el detallat estudi de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial, «és difícil de dir de manera exacta la gent que viu a la ciutat perquè, d’entrada, no pots saber si la gent que està empadrona realment hi viu». Ara bé, en qualsevol cas, el regidor d’Urbanisme i Activitats separa la dificultat de saber si la xifra exacta és 125.000 o 135.000 de la planificació dels serveis que depenen de l’Ajuntament. «Els serveis es dimensionen per la ciutat urbanitzada, perquè es planifiquen per tots els habitatges que hi ha actualment a la ciutat, estiguin buits o no i hi visqui més o menys gent».
«No tots els serveis s’han de pensar per 130.000 persones, però sí que alguns serveis es dimensions per aquestes 130.000 que resideixen a la ciutat. Però això fa molts anys que és així»
Isabel Salamaña avisa que «no tots els serveis s’han de dimensionar per 130.000 persones», però que altres sí i que això a Girona «s’ha estat fent des de fa anys» sense grans tensions amb l’excepció del tema de l’habitatge. Un aspecte on la professora de geografia de la UdG sí que veu una problemàtica: «La ciutat de Girona té falta d’oferta d’habitatges a preus mitjans/baixos, però, en canvi, la resta de serveis tenen possibilitats potencials per cobrir les necessitats de la gent que hi vivim». Per exemple, Salamaña recorda que «abans una gran part de l’habitatge estava a disposició de la gent que vivim aquí entre setmana i els estudiants podien trobar un pis per llogar sense les dificultats que tenen ara». «Cinc cents habitatges turístics poden no semblar molts, però, són cinc cents pisos que els estudiants no podran optar a llogar», conclou l’especialista en geografia.
Salamaña situa a partir de l’any 2000, l’inici d’aquesta tensió amb l’habitatge amb l’arribada de la immigració provinent de països extracomunitaris: «Van anar a viure en zones com, per exemple, Santa Eugènia produint-se un relleu perquè parelles joves, que s’ho podien permetre, van anar marxant a altres zones de la ciutat o a pobles com Vilablareix o Sant Gregori que han crescut molt i han fet baixar la pressió sobre la ciutat». Ara, en canvi, s’ha arribat a un punt on «a la ciutat falta d’oferta d’habitatges a preus mitjans/baixos i encara més d’habitatge públic». Per exemple, Salamaña creu que a l’entrada sud, a la zona de la carretera Barcelona, hi hauria d’anar habitatge, en bona part públic.
« El límit objectiu de la ciutat és el nombre d’habitants que permet el planejament, els que ara mateix ja hi ha i els que es poden arribar a construir segons el Pla General»
Lluís Martí defensa que l’Ajuntament està treballant per aconseguir que hi hagi més lloguer social a la ciutat. «Evidentment en falta i estem treballant per fer més lloguer per a joves i gent que no pot assumir grans imports», defensa el regidor que, però, parlant «del lloguer i la compra convencional» creu que el mateix creixement del total d’habitatges pot servir per atencions i per permetre que Girona continuï creixent: «Com més habitatge hi ha en el mercat menys tensió hi ha per a la compra i el lloguer, perquè amb més oferta el preu pot baixar per la llei de l’oferta i la demanda; però aquí a Girona tenim la sort que la gent li agrada la ciutat i hi vol venir a viure i això fa que es mantinguin els preus alts».
La relació amb l’àrea urbana
Els municipis tenen en l’IBI (Impost de Bens Immobles) una gran part del seu finançament i, per això, apunta Salamaña, es fa difícil jutjar des de Girona la política d’urbanisme dels pobles del seu entorn. Però, al seu criteri, «una planificació conjunta seria ideal» i apunta que «amb aquesta solidaritat la que més hi hauria sortit guanyant és Salt, perquè és la que sortia amb una situació més complicada amb pisos molt envellits construïts per l’arribada de la immigració dels anys seixanta, igual que passava a Santa Eugènia».
«Abans una gran part de l’habitatge estava a disposicióde la gent que vivim aquí entre setmana iels estudiants trobavenun pis per llogar sense les dificultats d’ara»
Una necessitat de col·laborar amb els pobles de l’entorn que, amb els seus matisos, també comparteix Lluís Martí: «Com a capital, Girona té la vocació de treballar amb totes les poblacions del voltant, perquè junts podem oferir millors serveis a tots els ciutadans, però el que no té massa sentit que aquests pobles que, molt legítimament fan les seves promocions, funcionin una mica com a àrea residencial i facin ús de part dels serveis de la ciutat»
