La part d’anàlisi del Pla Local d’Acció sobre drogues i addiccions de Girona, elaborat per la Taula tècnica d’addiccions de la ciutat, ha anat a càrrec de l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida de la UdG que va entrevistar a una vintena de persones de la ciutat referents en aquest àmbit i va fer dos grups focals amb joves, un format per nois amb risc d’exclusió socials i l’altre amb universitaris, i un tercer amb professionals de la salut.

L’Ajuntament vol atacar el consum d’alcohol en els adolescents i en l’abús de les pastilles per dormir en la gent gran. Això surt de la seva anàlisi?

En la part més quantitativa de l’informe, les dades marquen que l’alcohol segueix sent la substància més consumida i que, malgrat que el seu accés no hauria de ser permès en els menors per llei, quan s’investiga es troba que hi ha un consum en aquestes edats i cada cop més prematur. Fins i tot, de manera notable en forma d’intoxicacions etíliques. El consum de tranquil·lizants, sobretot en el gènere femení, també és una tendència creixent.

I en la part de l’anàlisi qualitatiu?

Aquí, quan es pregunta tant als joves com al grup de persones cassenyalades com a claus per l’Ajuntament pel seu treball en aquest àmbit, surt que efectivament l’alcohol és la que tothom considera la droga més consumida. Després també apareixen el cànnabis, en segon lloc, i la cocaïna en tercer lloc. Però, sobretot, l’alcohol; en els joves i també amb la gent gran.

Que més apareix de manera recurrent en les respostes?

En les respostes apareixen molts elements d’estigma, que és un element molt freqüent en salut mental i que també hi és molt en els casos d’addiccions. Un estigma que hi és tant per part de la persona que el pateix, com del seu entorn com, a vegades, per part dels mateixos professionals que treballen en aquests camps. Encara que sigui sense adonar-se’n, per exemple amb la manera de parlar... L’estigma és un tema sobre el qual cal seguir treballant i formant-nos.

Què demanaven els professionals en les entrevistes?

Molts demanaven que hi hagi més oferta d’oci alternatiu, sobretot per a la gent jove que no es trobi amb una oferta de temps lliure que sigui centrada en el consum i en un oci estrictament nocturn. Apunten als interessos econòmics per centrar l’oci molt en aquest sector, promocions de productes, publicitat...

Què més?

També demanaven més recursos per a la detecció de les addicions, sobretot en els Centres d’Atenció Primària, i una major visibilitat i coordinació en els diferents servies per aprofitar tots els recursos de la ciutat.

Visibilitat?

Sí. A Girona hi ha recursos i serveis per a ajudar a famílies que necessiten, per exemple, assessorament perquè el seu fill passa molt temps amb el mòbil. I potser no saben a on adreçar-se quan aquests serveis existeixen a Girona.

I els joves, què responien?

Esmenten molt la pressió social. És la doble vessant de l’estima. Està estigmatitzada la persona que en fa un consum molt problemàtic, però també en pot estar la persona que no vol consumir gens d’alcohol. A determinades edats, això també pot suposar una pressió. Els joves també valoren que les campanyes preventives en la prohibició són molt poc efectives i, concretament el grup de joves que estaven en risc d’exclusió social, feien referència a que l’Ajuntament de Girona oferís espais per fer esport, per exemple, organitzant tornejos, per així poder tenir més fàcil la integració.

Hem parlat molt d’alcohol i poc de mòbils, xarxes, apostes...

Sí, però en l’estudi hem contemplat tant les addicions de consum com, en un sentit ampli, també les addiccions comportamentals que són les que en els darrers anys estan en augment i a les que caldrà dedicar-hi molt atenció. Estem parlant a tot el temps que es dedica a internet, als videojocs, a les xarxes socials i, evidentment, tot el temps que ens està demanant el mòbil.