«La Processó del Silenci és un dels prodigis que ofereix Girona per Setmana Santa. No és el folklore expansiu sinó l'emoció continguda». En un brillant, per ser molt obert sense deixar de ser profundament religiós, pregó de Setmana Santa Míriam Díez evocava la setmana passada el que es va viure aquest divendres en una Processó del Sant Enterrament que, després de dos anys de pandèmia, va treure milers de gironins al carrer.

Gironins i turistes, gent de sòlides creences religioses i altre de simplement curiosos amb les tradicions. Una barreja heterogènia, però multitudinària en una ciutat que, per la impactant monumentalitat del Barri Vell, és ideal per convertir en un espectacle la Processó que, com deia Míriam Díez, no és com les d'Andalusia «però l'esperit del sud també s'hi integra i s'expressa d'una altra manera». Una processó amb els Manaies i les dotze confraries sumant al voltant d'un miler de participants. Amb silenci i amb música. Amb gent gran i amb presència femenina, tant amb els Manaies com entre els membres de les diferents confraries.

El canvi del punt de sortida dels passos, des de la plaça de Sant Feliu i no des del peu de les escales de la Catedral, era la principal novetat. Però, en canvi, la notícia era l'absència de bisbe. La recent mort de Francesc Pardo no va alterar la processó. Entre els curiosos, gironins o turistes, no es podia apreciar cap diferència. Entre els més devots, era una absència que pesava en l'ambient. «Ell s'ha avançat, ha fet la Processó abans que nosaltres», explicava aquesta setmana Robert Xifre, àntic ecònom del Bisbat i, enguany, pendonista dels Manaies.

A casa de Xifre va arrencar, a mitja tarda, els prolegòmens de la Processó del Sant Enterrament. Des de dimecres al vespre, Xifre havia custodiat el penó i els Manaies el van anar a buscar per acompanyar-lo fins a Sant Lluc a l'espera de l'inici de la Processó.

A les nou del vespre, la Creu va sortir de la Catedral i amb els Manaies seguits per les dotze confraries, amb la de Jesús i els nens en primer lloc, va començar el recorregut habitual. Amb el mateix sentit des del canvi del 2015, baixant per la Rambla i tornat pel carrer Ciutadans, la Processó va desfilar pels carrers d'un Barri Vell plens de gironins, de visitants i de turistes; de devots, d'amants de les tradicions i de simples curiosos.

Silenci, molt silenci, i els cants com, per exemple, el de la Coral de l'Empordà a la plaça de Vi amb la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors aturada davant de l'Ajuntament. Un recorregut de més de dues hores fins a tornar a arribar de nou al peu de les escales de la Catedral de Girona. Allà, sense el bisbe i amb el consiliari mossèn Joan Baburés que havia tancat la processó en el seu lloc, va començar l'acte final de Veneració de la Creu. El redoble dels tambors dels Manaies va acompanyar la Creu en la seva ascensió per les escales abans que mossèn Joan Baburés pronunciés unes paraules per cloure la Processó del Sant Enterrament abans del «Crec amb un Déu» final.